Glossaris

Abans de 1850, data en la que Miquel Pardàs, amb el seu “Método per aprendre a ballar la sardana llarga” dona fe de l’existència de la sardana tal com la coneixem ara, es dansava la sardana curta en un àrea geogràfica limitada a les comarques del Roselló, l’Empordà i la Selva. Fou després de la nova estructura de la música i de la cobla realitzada per Pep Ventura que la sardana llarga s’anà expandint. Nascuda a l’Empordà, passà a la Selva -per Sant Feliu de Guíxols, escriu Pla-i d’aquí, a poc a poc, guanyà Barcelona, com s’explica en l’article d’història, i s’estengué desprès arreu de Catalunya, fins a convertir-se en la dansa nacional dels catalans. Avui, segons el manifest de la Sardana en el text aprovat pel Consell directiu de l’Obra del Ballet Popular (1972), “la ballen a més, en terres de València on es parla català i a les illes Balears, a Andorra, als Pirineus Orientals (França) i a l’Alguer (Itàlia). També es balla a Madrid (a la “glorieta de la sardana” del Parque del Retiro) i a altres ciutats d’Europa i d’Amèrica on s’agrupen catalans”.