Glossaris

A darrera del taulell, val més el jove que el vell.
A gat vell rateta jove.
A gent jove, pa blanet.
Aquell jove que ara passa, pregunteu-li com se diu, que dins de la barretina, les rates li han fet niu - Emprat per tractar algú de brut i de deixat.
Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci.
Dona jove i home vell, criatures a garbell.
Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell.
Dona jove i home vell, mainada a reguitzells.
Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per ell.
Dona jove i vi vell.
El bon aliment fa tornar jove a la gent.
El joc fort, el vi ranci i la dona jove.
El jove té el cor a la llengua, i el vell té la llengua en el cor.
El metge vell i el barber jove.
El qui de jove guarda, de vell menja.
El vell en té prou amb una senya: al jove li és menester tot el bastó.
El vell planta la vinya, i el jove la verema.
El vell pot morir, però el jove pot no envellir.
El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell.
Gent jove, pa tou.
Jove i vell mal parell
Jove rondinaire, vell cridaire.
Març marçot, mata a la vella a la vora del foc... i a la jove si pot.
Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si la trob.
Març marçot, mata sa vella devora es foc ( i sa jove si pot).
Més val ser majordoma que jove d'una casa nova.
Muller jove i bon marit, bona nit.
Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell.
Ni metge jove ni barber vell
Pa calent, ni pel jove ni pel vell.
Pa tou i vi vell fan tornar jove el vell.
Qui de jove menja sardines, de vell, caga les espines.
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
Qui no en fa de jove, no en conta de vell.
Qui no la corre de jove, la corre de vell.
Ruc de somera vella i vedell de vaca jove.
Tan prima té la pell, el jove com el vell.