Glossaris

A despit de les elevadíssimes temperatures que regnen a l'interior de la Terra, la contribució geotèrmica a la temperatura de l'aire, atès que el roquedo és un pèssim conductor, resulta menyspreable. La gran font d'energia calorífica és el sol. I en relació amb açò es maneja el concepte, sens dubte impropi, de constant solar, considerant com tal la radiació solar rebuda en el límit de l'atmosfera terrestre, a la distància mitjana entre el sol i la terra, per una superfície perpendicular als rajos solars (capa límit), xifrant aquella en 2 Ly/min., és a dir, 2 calç/cm2/min. Ni que dir ha de la constant solar és inexistent, puix que la radiació solar abans de penetrar l'atmosfera terrestre queda supeditada a la pròpia activitat solar i a la pròpia excentricitat de l'òrbita terrestre entorn del sol. Teòricament, tots els punts de la superfície terrestre compten amb igual nombre d'hores de sol (4.380 hores anuals), tant en l'equador (365x12) com en els pols (365/2x24). La realitat és ben diferent, amb el condicionant de la nuvolositat en primer terme. A l'hora d'explicar els forts contrastos en les aportacions d'energia calorífica han de tenir-se molt en compte, la quantitat de radiació per unitat de superfície i les pèrdues registrades en travessar la massa atmosfèrica.