Glossaris

L'aparició de núvols suposa la transformació en aigua o gel de vapor d'aigua; hi ha, en efecte, núvols d'aigua líquida, de gel i també de caràcter mixt. Aquesta diversitat d'estats es correspon amb la dels seus processos causants, és a dir, condensació, sublimació i congelació.

El mètode taxonómico que s'utilitza és la proposta de Ralph Abercromby i H. Hildebrand Hildebrandsson, adoptada en 1896 per l'Organització Meteorològica Internacional. S'identifiquen quatre tipus morfològics i sis combinacions entre ells; en total, deu, agrupats, atesa l'altitud basal dels núvols, en quatre famílies. Els quatre tipus morfològics bàsics són: Cirrus (núvols deshilachadas, filamentosas, fibroses, blanquíssimes, sense ombra); Stratus (núvols sense formes diferenciades, en estrat, capa o vel); Cumulus (núvols de cims arredonits i globulars, ben retallades, amb ombres) i Nimbus (núvols ombrívols i amorfes, amb precipitacions). Mitjançant l'adscripció a famílies, es diferencien quatre grups, és a dir, núvols alts, núvols mitjans, núvols baixos i núvols de desenvolupament vertical. Formes, dimensions i configuració general permeten distingir espècies; així, en el cas del gènere Cumulus, es diferencien Cumulus humilis, Cumulus mediocris, Cumulus congestus, Cumulus calvus, Cumulus capillatus, etc. Aspectes més detallats de formes, apèndixs o maneres en què intercepten o permeten el pas de la radiació lluminosa, permeten establir les varietats. Especial esment ha de fer-se de núvols associats a accidents orogràfics, denominades banderes, caputxons, monteras o toques, en el desenvolupament dels quals col•laboren eficaçment les brises de vall diürnes, que les adossa a aquests relleus, mentre les separen o disocian dels mateixos les descendents, especialment les que bufen a l'alba.