Glossaris

Sense desconèixer precedents sumamante valuosos i indispensables, el naixement i organització de la predicció meteorològica són referibles a la segona meitat del segle XIX. En atapeïda síntesi, fites molt notòries són els següents: la tempestat d'11 de novembre de 1854, que, en desbaratar una flota combinada anglo-franc-turca i piemontesa que operava contra els russos en la Guerra de Crimea, va portar a l'Estat Major Conjunt a plantejar a li Verrier si, amb els coneixements meteorològics existents, aquelles podria haver sigut prevista i el desastre evitat; quedava així ben palés el singular interès estratègic de la predicció meteorològica. En estreta relació amb açò es pressuposa, en 1859, en ocasió de la reunió de la Royal Meteorological Society celebrada a Aberdeen, sota la presidència del príncep consort Alberto de Sajonia-Coburgo, l'ús del telègraf per a la transmissió de dades meteorològiques. A aquest període corresponen, a més de la creació de societats meteorològiques nacionals, l'organització de serveis meteorològics entre 1855 i 1890, la publicació de butlletins diaris i la fundació, en 1873, de l'Organització Meteorològica Internacional. L'anàlisi comparada dels articles de François Arago "Sud la prédiction du temps" (1858) i de León Teisserenc de Bort "Sud la prévision du temps" (1886) il•lustra sobre els progressos de la meteorologia predictiva i la climatologia sinòptica en aquesta segona meitat del segle XIX; mentre el primer estima impossible predir el temps amb vint-i-quatre hores d'antelació, el segon, curull d'esperança, proclama l'esplèndid futur de la predicció meteorològica a mesura que milloren els instruments d'observació i el coneixement de la dinàmica atmosfèrica. Entre un gran nombre d'aportacions del major interès, destaquem els mapes de núvols de Fitzroy, l'esquema de cicló extratropical elaborat per Ralph Abercromby (1896) i la instal•lació, aqueix mateix any, sota l'adreça de Teisserenc de Bort, de l'Observatori de Meteorologia Dinàmica de Trappes; abans, en 1882, Van Bebber havia reconegut les trajectòries habituals de penetració dels corrents pertorbats a Europa. El primer terç de la centúria actual, per la qual cosa fa a la predicció meteorològica, ofereix com a fets particularment rellevants la descripció i representació del cicló extratropical d'estructura frontal o noruec per Jacob Bjerknes (1919), l'encunyació del concepte de Front Polar pel propi Jacob i Halvor Solberg (1920) i la classificació de masses d'aire per Tor Bergeron (1928). És de notar que l'aportació de l'Escola de Bergen constituirà el fonament bàsic de la meteorologia predictiva fins als nostres dies. A aquest primer terç de segle correspon també la invenció i pràctica del primer radiosondeo pel francès Bureau (1929). Al desenvolupament de l'aviació suscitada per la II Guerra Mundial es deu la detecció dels corrents en doll temperada; finalitzat ja el conflicte, es produirien els descobriments del jet subtropical i, després, de l'equatorial. No cal encarir la importància que revesteixen per a la predicció meteorològica les imatges de satèl•lit a partir de la posada en òrbita del Tirs I (1960) i, sobretot, del SMS-GOES (1974), primer dels satèl•lits geoestacionarios, que, en successives generacions, constitueixen les peces bàsiques del Programa de vigilància Meteorològica Mundial; una dels quals és, precisament, el METEOSAT. Afegim així mateix, entre l'instrumental d'observació més sofisticat, l'ocupació de radars Doppler. Són diversos els programes que desenvolupa l'Organització Meteorològica Mundial a més del ja citat de vigilància Meteorològica Mundial, com per exemple, sobre els ciclons tropicals i la hipòtesi de canvi climàtic. Esmentem també la singular importància del Simposi Internacional sobre "The life cycles of extratropical cyclones" (1994), convocat per la Universitat de Bergen per a commemorar el LXXV Aniversari de la descripció del cicló extratropical o noruec per Jacob Bjerknes. Constitueix la descripció d'aquest i dels seus fronts associats la gran aportació de l'Escola noruega a la meteorologia contemporània, mentre es descarta l'existència de Front Polar concebut per ella.

La predicció meteorològica compte avui amb potents sistemes informàtics que processen registres de múltiples estacions atmosfèriques en terra, dades aerológicos, imatges de satèl•lit i radar per a, amb ocupació de programes cada vegada més sofisticats, oferir pronòstics a curt (12-24 h.) i mig termini (fins a tres dies). A Espanya, l'Institut Nacional de Meteorologia maneja, com a eines bàsiques: el model de predicció numèrica HIRLAM-INM que ofereix pronòstics, quatre vegades al dia, amb una resolució espacial de 17x40 quilòmetres; productes d'altres models numèrics estrangers i del Centre Europeu de Predicció a mitjà termini, així com diferents tècniques de prediccions estadístiques. Complement per a la predicció a molt curt termini són les dades subministrades per la xarxa de 14 radars meteorològics, de tipus Doppler, la xarxa de detecció de rajos, les imatges en alta resolució de satèl•lits meteorològics i la xarxa d'estacions automàtiques i convencionals. Peces bàsiques són els Grups de Predicció i Vigilància (G.P.V.), situats a La Corunya, Santander, Valladolid, Zaragoza, Barcelona, València, Madrid, Sevilla, Màlaga, Palma de Mallorca, i Las Palmas de Gran Canària, que elaboren pronòstics en el seu àmbit d'influència, base per a la predicció estatal que proporciona el Centre Nacional de Predicció.