Glossaris

La diferent distribució del balanç energètic planetari en les diferents franges o bandes de latitud fa necessari el desenvolupament de mecanismes de reajustament energètic que afavorisquen el manteniment d'aquest balanç. Existeix un acusat gradient meridià de temperatura entre latituds equatorials i polars causat per les alteracions que registra el balanç energètic a causa de la pròpia latitud, incidència de la nuvolositat, el relleu, l'albedo, la durada del dia i la presència de masses oceàniques. Si el sistema energètic terra-atmosfera no tinguera processos de transferència horitzontal de calor, la temperatura disminuiria progressivament en les latituds polars i augmentaria en la pròximes a l'equador, fenomen que no es desprèn de la lectura de registres intrumentales. Els mecanismes de transport d'energia que ajuden a reestablecer el balanç energètic planetari es denominen "processos de transferència horitzontal o meridiana" i tenen lloc, constantment, en el propi si de les latituds intertropicales i de les latituds mitjanes i altes, i entre tots dos àmbits climàtics.

El transport de calor cap als pols es realitza per mitjà de l'atmosfera i els oceans, corresponent a la circulació atmosfèrica el 80% de les transferències de calor cap a latituds superiors i la resta als corrents marins. El transport horitzontal té lloc en forma de calor latent i calor sensible, i varia en intensitat segons la latitud i època de l'any. El coeficient de transferència màxim correspon a la faixa situada entre els 35º N i 45º S.

El transport horitzontal de calor latent es produeix, quasi íntegrament, en els dos o tres primers quilòmetres de la troposfera, i és conseqüència de l'existència dels cinturons hemisfèrics de vents en la gran zona de circulació general de l'oest. Per la seua banda, la transmissió de calor sensible en sentit meridià està motivada pel desplaçament de les masses d'aire i té dos màxims, en superfície i en 200 hPa. El transport de calor en altitud és particularment important en la zona subtropical (cèl•lula d'Hadley), mentre que el major percentatge de la calor transportada en superfície, en forma de calor sensible, està vinculat al moviment dels ciclons extratropicales. La intensitat del flux d'energia transferida cap als pols està en funció del gradient meridià de temperatura; a l'hivern, aquest gradient és màxim, i, en relació amb ells, els processos de transferència energètica en cada hemisferi. Són dos, bàsicament, els mecanismes de la circulació atmosfèrica que participen en l'intercanvi horitzontal o meridià d'energia calorífica entre diferents latituds planetàries. En l'àmbit intertropical la cèl•lula d'Hadley és l'encarregada de distribuir l'excedent calorífic equatorial cap a latituds subtropicales. Aquest procés inclou: absorció de calor pels vents alisis de superfície que circulen cap a la zona intertropical de convergència; ascens i alliberament de calor per condensació en la banda nuvolosa equatorial; refredament radiativo en el cim d'aquesta banda nuvolosa; divergència en les capes altes sobre latituds equinoccials i subsidencia, cap a latituds subtropicales, en la banda d'altes pressions. Pel seu costat, en latituds mitjanes i altes, el règim d'ones de Rossby permet el desplaçament de masses cap a latituds diferents a les seues llars o fonts. En efecte, les circulacions d'alt índex, amb corrents en doll a velocitats superiors a 150 km/h, no afavoreixen els intercanvis energètics entre latituds subtropicales i polars, provocant increment del gradient meridià de temperatura entre tots dos sectors. En aquests casos, l'atmosfera aconsegueix un punt crític i precisa reajustament calorífic; aquest s'aconsegueix en les circulacions de baix índex, caracteritzades per l'existència de corrents en doll a menor velocitat i aparició d'ondulacions en la circulacions de l'oest, que, de zonal, pansa a ser meridiana, amb presència de dorsals de bloqueig i valls planetàries. Les primeres desplacen masses d'aire subtropical cap a latituds superiors i, al mateix temps, els tàlvegs mobilitzen masses d'aire fred (polars i àrtiques) cap als tròpics. S'aconsegueix, així, disminuir els gradients meridians de temperatura i restablir, momentàniament, el balanç energètic planetari.