Glossaris

Encara que Aristarc de Samos, en el segle II a.JC, va equiparar la Terra a una bola que donava voltes sobre si mateixa , la idea que era plana i entorn d'ella giraven diàriament el sol i els restants estels va perdurar fins als grans descobriments geogràfics. Amb anterioritat diversos autors grecs havien assenyalat que la Terra era una esfera. Així, Pitàgores i els seus deixebles van defensar (s. VI-S.IV a JC) l'esfericidad de la Terra; Aristòtil, en el s.iv a JC, en la seua obra De Caelo, va apuntar, com a prova de la forma esfèrica de la Terra, que "si la Terra no fóra esfèrica els eclipses de Lluna no exhibirien les seccions que se'ls coneixen". Estrabón, per la seua banda, va assenyalar, en el s. I a.JC, que "la curvatura del mar oculta als navegants les llums més distants que estan a nivell de la seua vista". La circumnavegació de Juan Sebastián Elcano va evidenciar la redondez de la terra, però no la seua rotació. Una demostració palmaria d'aquesta no es va produir fins a 1851, gràcies al cèlebre experiment del pèndol de Foucault, que va fer palés l'existència del remolí absolut i, amb ella, de la rotació terrestre. Aquesta consisteix en el gir complet de la Terra entorn del seu eix polar en un dia sidéreo, la durada del qual, de 86.164 segons, resulta 3 minuts i 56 segons inferior a la d'un dia solar mitjà. A pesar que Gustave Coriolis havia formulat el seu cèlebre teorema en 1843 i Leon Foucault realitzat aquest experiment en 1851, transcorreria encara un segle fins que es generalitzara el reconeixement del protagonisme de la rotació terrestre en la circulació atmosfèrica general. És cert que no falten precedents, especialment el de Ferrel, que va atribuir, en 1856, per força de Coriolis la incurvación de l'alisi cap a l'oest; però, en tota la seua amplitud, la incidència de la rotació terrestre en aquella, amb valoració, no eximeix de controvèrsia, d'una sèrie d'una sèrie de principis inherents a aquella (conservació del remolí absolut, conservació del moment de rotació del remolí absolut, conservació del moment de rotació entorn de l'eix dels pols), no es produirà sinó en la segona meitat del segle vint. Baste reparar en els anys de publicacions de Pierrre Pédelaborde, tan significatius en aquest sentit, com "Li tourbillon" (1958) i "Els données de la climatologie" (1966).