Glossaris

Per contraposició amb l'anomenat figuratiu, és aquell art que no té com a objecte la representació de la realitat visual. És una expressió ja consagrada però discutida. En contra d'ella, Theo van Doesburg ja proposà (1930) el concepte alternatiu d'art concret. Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l'Amèrica del Sud. Hilla Rebay llançà, a l'Amèrica del Nord, el nom de no objectivisme. A França (i també als Països Catalans) sovint hom l'ha anomenat no figuratiu.

En sentit històric, anomenem art abstracte una de les tendències més representatives de l'art del segle XX, desenvolupada a partir de l'experiència de Kandinskij (1910). Entre els seus antecedents immediats es troben algunes derivacions de l'art simbolista i modernista, com també del cubisme. Amb Über das Geistige in der Kunst ('De l'espiritual en l'art', escrit el 1910) Kandinskij establí la primera formulació teòrica de l'art abstracte. Emprant sovint analogies entre música i pintura hi subratlla com els colors i les formes tenen valors expressius propis i poden arribar a produir emocions en l'espectador, independentment d'allò que representen. A partir d'aquí defensa la necessitat de despullar l'art de qualsevol complement retòric o anecdòtic, com també dels sentiments naturalistes que l'havien dominat durant el segle XIX, per reclamar-ne una purificació i una espiritualització creixents com a signes dels nous temps.

[Art de la primera meitat del segle XX]