Glossaris

Dit del corrent artístic practicat per artistes en un principi no professionals i sense cap formació acadèmica i, per tant, d'una espontaneïtat suposadament sense interferències. Per aquesta ingenuïtat (naïf vol dir, en francès, 'ingenu'), ha estat relacionat amb l'art dels infants, amb els quals comparteix l'absència de convencionalismes, tant de tècnica com de continguts, i del qual es diferència, tanmateix, per la minuciositat i la simplicitat enganyosa. Comparteix, d'altra banda, amb l'art popular i dels pobles primitius la presència d'elements màgics i onírics, sense solució de continuïtat amb el món natural. És un art bàsicament pictòric, on destaca l'absència de perspectives, la utilització del color amb un valor simbòlic i expressiu, el caràcter sempre figuratiu (bé que sovint simplificat i deformat) i un concepte estàtic de la representació. Bé que el romanticisme, amb l'enaltiment de la subjectivitat, preparà el terreny per a l'acceptació d'aquest art, no fou fins a l'època de les avantguardes (al principi del s XX) que sorgí, a França. La pintura naïf ha tingut una gran repercussió en l'estètica contemporània. Actualment, una gran part de l'art naïf que es produeix respon a fórmules tòpiques més properes al decorativisme que no pas a una espontaneïtat genuïna.

En conclusió, l'art naïf és un corrent artístic que concep la pintura com una obra que respon a un art instintiu, antinaturalista i espontani, sense perspectives, i que usa alhora la representació del somni i de la realitat dels personatges representats.

[Art de la primera meitat del segle XX]