Glossaris

1. Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l'observança de certes lleis considerades inviolables. Cal considerar classicistes les escoles artístiques sumèria i egípcia, abans de la Grècia clàssica, Roma, el romànic, el gòtic, el Renaixement, l'estil francès del s XVII, el neoclassicisme i l'academicisme eclèctic del s XIX, i també el realisme i el racionalisme dels ss XIX i XX, així com el noucentisme.

D'una manera més específica, hom coneix amb el nom de classicisme la teoria estètica molt influent en les arts que neix al voltant del món humanista del s XV, creix amb el Renaixement, especialment a Itàlia, assoleix la màxima importància a la segona meitat del s XVIII, després d'haver informat tot el s XVII a la França dels Lluïsos, i perviu tot el s XIX com a contraposició al romanticisme. Es fonamenta en la imitació dels models grecs i romans i la reglamentació de l'art mitjançant les lleis de l'ideal artístic, l'harmonia i la proporció.

L'epoca classicista d'un art és aquella en què tenen lloc de manera més accentuada les característiques tingudes com a canòniques o ideals de l'art en qüestió.

[Art del segle XVIII]