Glossaris

Estil decoratiu que es donà durant el regnat d'Isabel II d'Espanya. Correlatiu amb el d'altres països (com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos), l'estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma (boix sobre caoba) i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa el•líptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d'un paper premut (papier maché), o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut; llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les obertures, segons el deix romanista de l'època.

[Art del segle XIX]