Glossaris

Posició teòrica envers l'arquitectura, el moble i el disseny que fa de l'estricta adaptació de la forma a la finalitat de l'obra el principi d'actuació del dissenyador. Hom pot entendre l'axioma clàssic grec que allò que és bo és bell com una primera definició funcionalista. L'escolàstica, relacionada evidentment amb l'estètica d'Aristòtil, insisteix en la natura pràctica i funcional de l'obra d'art, i posteriorment fou l'estament eclesiàstic mateix el que propugnà el funcionalisme. Al s XIX, amb el renaixement del món goticista, hom implantà les teories funcionals, i hom pot considerar funcionalista en un primer grau Eugène Viollet-le-Duc, el qual, propugnà l'estudi de l'arquitectura medieval a fi d'aplicar els principis que la regiren a les necessitats modernes. Jean-Nicolas-Louis Durand s'havia avançat ja a la concepció funcionalista en subratllar que la utilitat és el fi de l'arquitectura i, per tant, la seva font de bellesa. Gottfried Semper establí que l'estructura depèn del material emprat, del mètode constructiu i de l'ús proposat. Qui assentà, tanmateix, amb més claredat les idees funcionalistes fou Louis Sullivan, el qual, formulà el principi que hom pot prendre com a definició del funcionalisme, "form follows function" ('la forma segueix la funció'), tot fent dependre aquesta funció de la societat que la crea. El terme orgànic i el racional s'han relacionat en diverses ocasions amb el terme funcional, fins a l'extrem que molts teòrics no utilitzen la paraula racionalisme, sinó funcionalisme, per a designar una tendència i l'altra. Les teories de Gropius i de Le Corbusier, tot i tenir molt de funcionalistes, val més incloure-les en el capítol del racionalisme.

[Art de la primera meitat del segle XX]