Glossaris

Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX. La característica més evident —bé que no pas la més essencial— és la de representar la llum actuant sobre els colors: amb pinzellades breus, els impressionistes normalment no barregen els colors, generalment purs, al suport, sinó que, inspirant-se en teories científiques com les de Chevreuil —que després foren seguides dogmàticament pel neoimpressionisme—, deixen que siguin barrejats per l'ull humà, que obté, així, una aparença molt més viva de la realitat representada. L'inici oficial de l'impressionisme tingué lloc el 15 d'abril de 1874 amb la inauguració de la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs, Graveurs, etc, de la qual formaven part E.Degas, J.-B.-A.Guillaumin, C.Monet, B.Morisot, A.Renoir, C.Pissarro i A.Sisley, entre altres. Rodin en l'escultura i Debussy en la música es consideren representants de l'escultura i la música impressionistes, respectivament.

Nom derivat del títol d'un quadre de Monet i moviment pictòric francès de la fi del segle XIX. Els impressionistes van aplicar l'estudi científic de la llum, el color, l'ombra, el contrast, etc. Pintaven a l'aire lliure, anotaven les tonalitats atmosfèriques i els reflexos lluminosos sobre les coses a diferents hores del dia, per tal de copsar el moment fugaç, la impressió instantània. Posen en contacte els colors primaris amb els complementaris per a produir efectes de llum pura, i així aconsegueixen efectes atmosfèrics sorprenents.

[Art del segle XIX]