Glossaris

O minimalisme. Tendència artística originada durant els anys seixanta als EUA, que es basa en una màxima reducció morfològica, però tendent a una màxima complexitat d'ordres perceptius i del comportament de l'espectador. Hom en diu també estructures primàries, art mínim i ABC art. Té molt de formalista per la "neutralitat" de les estructures matemàtiques, geomètriques i serials que treballa. Això, juntament amb els materials industrials utilitzats, dóna com a resultat un producte pretesament anònim. El color acostuma a ésser pla i monocrom.

Modalitat d'art que defineix les pràctiques escultòriques reduccionistes que es produeixen en el context anglosaxó i nord-americà a partir de l'any 1965. L'estil minimalista es defineix per les formes concises, simples, geomètriques, de factura impersonal i d'un alt nivell d'acabat. Sota el lema d'un criteri d'economia formal que respon a l'equació "més = menys", és a dir, a un màxim ordre, mínims mitjans, i amb un marcat culte per les coses prefabricades, manufacturades i industrials, els artistes minimalistes treballen a base de sistemes modulars o seriacions; també és notòria la incidència que aquesta modalitat d'art té en el terreny de l'art ambiental.

[Art de la segona meitat del segle XX]