Glossaris

Estil artístic inspirat en les formes de l'art clàssic que es va desenvolupar a la fi del segle XVIII i principis del XIX. Reproduïa les formes solemnes i greus de l'art grecoromà, encara que no es va desprendre mai d'una certa fredor impassible i d'un academicisme molt peculiar. Tanmateix, les seves realitzacions van ser notables per la grandesa i l'elegància. Al neoclassicisme pertany l'estil napoleònic imperi.

Moviment estètic de base intel•lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l'esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del s XVIII. Influïren decisivament en la seva aparició la realització d'importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l'aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional. Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el s XIX.

[Art del segle XVIII]

Nom donat a un corrent arquitectònic del s XX representat al principi per Behrens, A.Loos i Mies van der Rohe, formats encara dins la normativa neoclàssica, que utilitzaren en llurs primeres obres. Després abandonaren el repertori formal clàssic, però continuaren amb el mateix ordre i la mateixa disciplina compositives.

[Art de la primera meitat del segle XX]