Glossaris

Moviment pictòric, també anomenat nova figuració, que reacciona contra l'estètica institucionalitzada de l'informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l'objecte en qüestió. Es tracta d'un corrent artístic que s'imposa en el context europeu de la dècada dels seixanta, que va sorgir com a reacció als continguts liricosubjectius de l'informalisme europeu, i que tomba la mirada cap a la societat industrial consumista i mecanicista, alhora que es reinventa una nova iconografia objectual i còsmica. És un intent de recuperar la figura, la imatge, la mateixa representació icònica, sense deixar de renunciar completament a una certa indeterminació informalista. El que és subjectiu i personal continua imperant per damunt de l'univers conceptual.

El neofigurativisme engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d'acció. Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l'escena del terror, l'aïllament i l'angoixa. Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d'autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d'impotència i de venjança. El representant més significatiu és l'irlandès Bacon.

[Art de la segona meitat del segle XX]