Glossaris

Art òptic. Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que vers els anys seixanta conreà la recerca i l'aplicació dels principis fonamentals de la percepció visual. Es fan servir formes geomètriques simples per a provocar en l'espectador efectes visuals de translació, d'increment d'espais, de falses perspectives, etc. L'op art (contracció d'optical art) fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica. Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica: trompe-l'oeil, moviments il•lusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc. Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre. L'op-art es transformà posteriorment en art cinètic.

[Art de la segona meitat del segle XX]