Glossaris

A l'estiu, filosa no diu.
Abril diu al maig, jo no he plugut, plou tu a raig.
Aquell jove que ara passa, pregunteu-li com se diu, que dins de la barretina, les rates li han fet niu - Emprat per tractar algú de brut i de deixat.
Bona excusa te el malalt es pixa el llit i diu que sua.
Cap home savi i discret, diu a la dona un secret.
Com que han vist mossegar un gos, tothom diu que és rabiós
Del temps i de la guerra, qui més hi diu més hi erra.
Després de begut el vi, es diu mal del veí.
Diu el blat el sembrador: Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós.
Diu el blat: Amb poc gra o amb molt gra, pel juny m'has de segar.
Diu el blat: Amb un gra o dos, pel juny sóc per vós.
Diu el bou pel febrer: Pluja, pluja, fins que se'm podreixi la cua.
Diu el bou pel febrer: Prou aigua, que se'm podreix la banya.
Diu el juny al jornaler: Ja dormiràs pel gener.
Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà.
Diu la guatlla, què fas, blat?
Diu la mosca pel maig, deixo el bou i a l'ase vaig.
Diu la vinya: “Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res”.
Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida.
Diu que era un fuster, un fuster de molta fama, que per serrar un banc es va serrà una cama.
Donzella... això diu ella.
El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai.
El corb diu negra a la garsa.
El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també.
El juny diu al juliol: - Ja que jo he plogut, tu fes bon sol
El mort li diu al degollat: qui t'ha fet aqueix forat?
El primer nat es diu Bernat, i el segon es diu Ramon, i el tercer se me'n don.
El que aquí es diu, aquí es queda
El que diu la llengua, ho paga la gorja.
El que s'escriu dura, el que es diu, ningú no ho detura.
El vi diu la veritat.
En el forn i el rentador es diu tot el mal i el bo.
Fins el 12 de maig, l'hivern no diu me'n vaig.
L'abril diu al maig: Jo no he plogut, tu plou a raig.
La guilla, quan no pot haver els raïms diu que són verds.
La mà sàvia, no fa tot el que diu la llengua folla.
La maqueta diu que no li agrada el vi; darrera la porta, se'l beu a raig de tupí.
La mar mai diu prou.
La perdiu diu a la garsa: Què fas garsa? I tu què fas perdiu? , la garsa li diu.
La perdiu, tot ho xerra, tot ho diu.
La porta sempre diu porta
Llaurem, diu la mosca al bou.
Paciència, li diu la gata a la rata.
Paraules d'estiu, segons qui les diu.
Pel febrer diu el corder: Prou gel, que em caurà el pèl.
Pel febrer diu l'ovella al ramader: Deixa'm entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata'm, si et ve bé.
Pel mes de maig diu la mosca: Al ruc me'n vaig.
Per Sant Andreu, diu el fred, aquí em tindreu.
Per Sant Bernabé, diu el sol: aquí estaré i d'aquí no passaré.
Ponent posa i llevant lleva.(Es diu en sentit crític).
Quan la merla canta, la griva li diu: Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l'estiu.
Què dius ara que diu Sara?
Què fas, guatlla? – diu el blat.
Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.
Qui diu mal de l'ase, el compre.
Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó.
Qui diu versos de repent sol morir de mal de ventre.
Qui mal diu de l'ase, comprar-lo vol.
Qui parla mal de l'estiu no sap el que diu.
Qui son secret diu allà on no deu, a sí mateix enganya.
Sant Antoni, que mos diu que li donem un dobler, si li donem de gener ell mos tornarà en s'estiu.
Sant Donat és a Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament que no es donés res a la gent.
Senyora, diu la senyora si s'enyora de la senyora.
Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.
tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull !
Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu.
Trencar el setrill, de mort diu perill.
Un bon mentider diu sempre alguna veritat.
Un mentider, quan diu ver, no el creuen
Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu.