|
||||||
Glossari Termes de refranys catalans / Terme EraA la PRIMAVERA res és com era.
Abans el déu era l'amor, avui és l'or. Ai què tinc!, ai què tinc!, i l'endemà ja era mort. Al mes de juliol, a l'era hi fa bon sol. De bon llinatge vinc, ase era el meu avi. De Sant Joan a Sant Pere, no estenguis batuda a l'era. De Tordera, Cabrera i Esparreguera, Judes n'era. D'Esparreguera Judes n'era, però a Olesa el van criar. Diu que era un fuster, un fuster de molta fama, que per serrar un banc es va serrà una cama. El malalt era ja mig figa, mig raïm. El que no vulgui pols, que no vagi a l'era. El rector no es recorda de quan era escolà. En dir era, ja hem batut. Fins per Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era. Fortaleny es un poble antic de muralles amb llicsons, pensant-se que era Madrid i era un niu de gafarrons. Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi, s'aixequen molt de matí i s'adormen tot el dia. Juliol, les eugues a l'era i els bous al sol. La mare d'en Tano quan era gitano i tocava el piano. La paciència era verda i se la va minjar un ruc. La pluja de Sant Pere, no omple el celler i buida l'era La sogra no es recorda de quan era nora. La vergonya era verda i se la va menjar un ase. L'hort petit, l'era ben gran. Llatirar de rucs i batre de bous, merda a l'era Més val l'any tardà que l'era sense gra. Papa, la Pepa era a la popa i s'ha fet pupa amb una pipa. Pel juliol les garbes a l'era i els bous al sol. Pel juliol, a l'era sol fer bon sol. Pel juliol, damunt l'era hi ha bon sol. Pel juliol, les garbes a l'era i l'herba pel sol. Per la Candelera, al cap de cinc mesos a l'era. Per la primavera, res no és com era. Per Pasqua Granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, sega, i per Sant Pere, a l'era. Per Sant Joan les garbes al camp; per Sant Pere les garbes a l'era. Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era. Per sant Pere, bon vent a s'era. Per Sant Pere, garbes a l'era. Pos senyor, açò era... [fórmula per a començar contes]. Quan Barcelona era un prat, Mirmanda ja era ciutat. Quan el juny entra agafa la falç i neteja l'era. Que delicat era mon gendre, quan era tendre! Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut. Qui no té era ni trull cada any es treu un ull Qui no té era ni trull, pel juliol es treu un ull. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Sant Eloi quan era xic era noi, de mitjà va ésser manyà, de mitjancer va ésser serraller i de gran va ésser sant. Si l'abril soleia, escombra l'era i blat espera. Si terreja la Candelera, omple l'era. Un plat blanc pla ple de pebre negre n'era, un plat blanc pla ple de pebre negre està. Enllaç permanent: Era - Data: 2013-04-21 05:03:20 < Equivoca | Glossari Termes de refranys catalans | Eren > |
Actualitzacions |
|||||