Glossaris

A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat.
A l'estiu les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjor, i les d'hivern ni les cura el Pare Etern.
A l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment.
A l'estiu tota cuca viu, menys els sastres.
A l'estiu, tavernera; a l'hivern, fornera.
A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred.
A la Pobla de Segur, l'hivern llarg i l'estiu curt.
A l'estiu, filosa no diu.
A l'hivern forner i a l'estiu taverner, amb raó o sense raó, sembra dins la tardor.
A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador.
Aigua d'estiu, xerriu-xerriu; aigua d'hivern, aigua d'infern.
Al Juny, l'estiu no és lluny.
Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals. Any de poca humitat, al solell el prat assecat.
Bon temps pel juny, estiu segur.
Broma baixa per Santa Àgata, senyal de pedregades a l'estiu.
Cada cosa pel seu temps per Nadal, neules, i per l'estiu, cigales.
Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera.
Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu.
De sabaters, a l'estiu n'hi ha menys i a l'hivern n'hi ha més.
De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern.
El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu.
El cant de la griu, ni l'hivern, ni l'estiu, fora la primavera quan fa el niu.
El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té.
El fred d'estiu mena aigua al riu.
El novembre està entre l'estiu i l'hivern.
Els que ho saben entendre bé fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer.
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen.
En l'estiu, tot lo món viu.
En s'estiu tota cuca viu i en s'hivern perd son govern.
Estàs més penjat que una figa a l'estiu.
Estiu calorós, hivern rigorós
Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern, per la moquilla; a l'estiu per la calor.
Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
Fred d'hivern, estiu d'infern.
Fred d'hivern i calor d'estiu, salut reviu.
Hivern fred, estiu calent.
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Hivern plujós, estiu abundós.
Hivern plujós, estiu calorós.
Hivern plujós, estiu perillós.
Hivern plujós, estiu ventós.
Hivern solejat, estiu ventejat.
Hivern solellat estiu molt granat.
L'estiu calent, ni carro bo ni ruc dolent.
L'estiu, la formiga surt del niu.
L'estiu, tota cuca viu.
L'hivern el cel enrojolat i l'estiu encigronat, pluja aviat.
Les cametes de perdiu son bones cap l'estiu.
Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor.
Menjar calent a l'estiu, més mort que viu.
Nadal nevat, estiu regalat.
Neu d'abril, pedregada a l'estiu.
Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa
Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu.
No creguis en hivern seré ni en estiu núvol.
No et fiïs del cant de la griva ni a l'hivern ni a l'estiu, sinó a la primavera, quan ella vol fer el niu.
No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat
No hi ha març que no marcegi ni estiu que no pedregui.
Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós.
On has passat l'estiu, passa l'hivern.
Orenells tardans hivernàs tardà; orenells primerencs, l'estiu ja ve.
Paraules d'estiu, segons qui les diu.
Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé.
Per Sant Mateu, l'estiu adéu.
Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat es passa.
Quan el Sòl somriu ja ve l'estiu.
Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.
Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l'estiu.
Quan la merla canta, la griva li diu: Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l'estiu.
Qui a l'estiu ombreja, a l'hivern famoleja.
Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà.
Qui a l'estiu de la seva joventut dropeja, a l'hivern de la seva vida famoleja
Qui a l'hivern no té prou roba, a l'estiu en té de sobra.
Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.
Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu.
Qui no llaura a l'hivern a l'estiu se'n ressent.
Qui no té ovelles a l'hivern, ni garbes a l'estiu, en gran descans viu.
Qui no treballa quan fa fred a l'estiu passa la mà per la paret.
Qui parla mal de l'estiu no sap el que diu.
Qui per Sant Joan va d'hivern i per Nadal va d'estiu, la ventura no li riu.
Qui s'afanya en l'estiu, posa en l'hivern.
Raves d'estiu cou com caliu.
Sabater malfeiner, l'hivern malament i l'estiu també.
Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, que el diable se'ls endugui a l'infern.
Sant Antoni, que mos diu que li donem un dobler, si li donem de gener ell mos tornarà en s'estiu.
Si a l'estiu fa el dia clar, el sol du el vent per la mà.
Si el cucut el tres d'abril no fa xiu-xiu, és pres, o no viu, o sent l'estiu.
Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu.
Si la Candelera plora, l'hivern es fora. Si la Candelera riu, ja ve l'estiu. Tant si plora com si riu, no facis niu.
Si la Candelera riu, lluny es s'estiu, i si plora s'hivern és fora
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril.
Si pel maig el fred és viu, espera un bon estiu.
Si per Nadal fa estiu, la Pasqua vora el caliu.
Si per Nadal fa estiu, Pasco prop des caliu.
Si per Sant Joan baixa l'aigua roja, hi baixarà tot l'estiu.
Si trona per l'abril, ve bon estiu.
Si vols fer un bon resolt, l'estiu a l'ombra i l'hivern al sol.
Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena.
Sol d'estiu cou com caliu.
Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.
Tan si plora com si riu, lluny és s'estiu
Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent.
Tant a l'hivern com a l'estiu, la bugadera a rentar al riu.
Tant d'hivern com d'estiu, si podeu, dormiu, dormiu.
Terra de regadiu, dolenta per l'estiu.
Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern migjorn d'estiu, no faltaran plors.
Trona l'abril, ve bon estiu.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera
Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera
Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal.
Vianda d'estiu vol regadiu.
Vora de convent i riu, no hi vagis a fer ton niu, ni a l'hivern ni a l'estiu.
Vora riu no faces niu, ni hivern ni estiu. Vindrà una riuà i se t'emportarà.
Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu.
Xàfec d'estiu, tota l'aigua pel riu.
Xiquetes no patiu que la figa es pal piu, tant en hivern com en estiu.