Glossaris

A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt.
A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura.
A casa del vinater, bona tardor i mal hivern.
A cop calent, el mal no es sent.
A gran mal, poc menjar.
A gran mal, remei prompte.
A mal any, manta nova.
A mal de cor, oli de saüc.
A mal de mort, no hi valen metges.
A mal de ronyons, faixa't la cama.
A mal d'orella, llet de femella.
A mal llit, dormir al mig.
A mal mortal, cap metge hi val.
A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny.
A mal temps, bona cara.
A molt mal, poc remei.
A nou mal, nou remei.
A on va el mal a on més n'hi ha.
A Pacs pocs i maleducats, i a Sant Martí mal parits .
A prendre mal sempre s'hi és a temps.
A qui vulgues mal, fes-lo alcalde o jutge municipal.
A Sarral, no s'hi està bé ni mal.
A Torrefeta la mal feta, a Bellveí lo foradat, los gormans de la Marana s'han menjat la cera del plat.
Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat.
Acull el vell benignament, encara que tinguis mal geni.
Advocat de rics, mal de pobres.
Afillat, fa de mal criar.
Aigua corrent mai ha fet mal al ventre.
Aigua corrent mal no agafa.
Aigua corrent no fa mal a la gent.
Aigua corrent no fa mal en dent.
Aigua de Benassal, que no fa no fa ni bé ni mal.
Aigua de maig fa créixer el cabell i no fa mal
Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell.
Al bé, cercar-lo; al mal, esperar-lo.
Al delicat, poc mal i ben lligat.
Al mal de cap omple el pap.
Al mal i al bé, tothom hi afegeix.
Al mal temps bona cara.
Al malalt, sempre li toquen el lloc del mal.
Al sastre sense didal, l'agulla li fa mal.
Al Setembre, el mal temps és de témer.
Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat.
Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat.
Als de la Bisbal, tant els fa quedar bé con mal.
Amb les olives de terra tindràs mal oli a la gerra.
Amb malves et cures ? , mal vas.
Amb porró carlí és més bo el vi, amb porró liberal, fa més bé que mal.
Amb qui te'n vas? amb el tren espardenyal, no és clar ni prens mal.
Amb roig de mal pèl, ni al cel.
Amic de vi, mal amic i mal veí.
Amistat represa, ferida mal curada
Anar a la guerra i casar, fa de mal aconsellar.
Any de fred, mal pels pobres.
Any de mal vi, beu el teu i compra el seu.
Banyes sense d'acord estar, fan de mal portar.
Benvingut mal, si véns sol.
Boires per Nadal no fan bé ni mal.
Bon any o mal any, garberes pel maig.
Bon vi fa mal cap.
Bossa buida fa mal so.
Buit ventrell, dóna mal consell.
Cabra avesada a saltar, fa mal d'esverar.
Cadascú sap on li fa mal la sabata
Calçat d'un peu bé, de dos molt millor, de tres mal ho té, de quatre n'és pitjor.
Cap d'Any en divendres porta mal de ventre.
Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat.
Cartes, dones i vi... mal camí!
Casa de dues portes, fa de mal guardar.
Casa el teu fill amb igual i ningú no en dirà mal.
Casar, bo de recomanar i mal de practicar.
Casa't Pere, que mal any t'espera.
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.
Cinc de mal i deu d'ungüent.
Colom, menjar fi, però de mal pair.
Consells amb vi tenen mal fi.
Coques de Sant Blai curen de tot mal.
De jorn sa colga es Mestral, cansat de fer mal ( Però no se pot dormir i s'aixeca de matí).
De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal.
De mal cep no pot sortir bon sarment.
De obrar bé, mal no en pervé.
De polítics, cabrons i mal parits, ja n'estem tips.
De prometre, no fa mal lo ventre.
De vaques llaurat i de dones cavat, mal treballat i pitjor trepitjat.
De vinya mal llaurada, collita esguerrada.
Del mal que fan els llops, molt se n'alegren els corbs.
Després de begut el vi, es diu mal del veí.
Detràs d'una pedra un cantal: de mal en pijor
Déu ens guardi de prendre mal i de fent.
Diner, mal conseller.
D'un gran mal, en surt un gran bé
El burro mal esquilat, als uit dies igualat.
El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té.
El fred de Nadal tot l'any va mal.
El jovent, per natural, més que al bé s'inclina al mal.
El mal any entra nedant
El mal de cap, el menjar el bat!
El mal de cap, el ventre el sap.
El mal de ventre, el cagar el trempa.
El mal hivern de la primavera en fa govern.
El mal que el cura el dormir, malaltia de vi.
El mal que ve del vi vol dormir.
El mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari.
El mal ve quan no s'espera.
El mal ve volant i se'n va a peu coix.
El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal.
El poc mal espanta i el molt amansa.
El que és mal guanyat, el dimoni s'ho emporta.
El que ve gaire de nit, o és gat, o mal esperit.
El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any.
El sabater és el més mal calçat.
El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura.
El vi aigualit fa mal profit.
El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial.
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal.
El vi és bon mosso, però mal amo.
El vi és mal enemic.
El vi natural no et farà mal.
Els cadarns de març fan de mal curar.
Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.
En el forn i el rentador es diu tot el mal i el bo.
En mal temps, mal no es pot anar, però el setembre no es pot aguantar.
En setembre, el mal temps és de teme.
En tractar-se de casar, fa de mal aconsellar.
En Vila-Real, menjen bé i follen mal.
Entre marit i muller, embolicar-s'hi és mal fet.
Es mal temps amb pa, és més bo de passar.
És més llarg que un mal any.
Escampar vi, bon destí; escampar sal, mal senyal.
Et curarà de tot mal, una ajuda amb aigua i sal.
Ets pitjor que un mal de ventre en dejú.
Excuses de mal pagador.
Fa de mal ballar amb el ventre buit.
Fa de mal xiular si l'ase no vol beure.
Fa més mal que es Mestral.
Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada.
Febre febral és el pitjor mal.
Fer més mal que una truja a un favar.
Fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal.
Fes bé, que mal te'n ve.
Figuera i a la marjal no caigues que et faràs mal.
Fill de vídua, mal criat o mal acostumat.
Fins per Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal.
Força i vi mal es varen avenir.
Fruita robada a algú, mal de ventrell segur.
Gaita pagada fa mal só
Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller.
Gener mullat, bo per a la terra i mal per al remat.
Hi ha tres bèsties de mal menar: la dona, la cabra i el capellà.
Home mal reputat, home mig ofegat.
Home que té llunes, fa de mal tractar
Home refranyer, gos i mal feiner.
Home ric, mal enemic.
Home vell, cada dia un mal novell.
Jove i vell mal parell
La cabra del veremar, fa de mal engreixar.
La camamilla pel mal de ventre
La casa dels altres fa de mal arranjar.
La llengua del mal veí pica més que l'escorpí.
La mal casada, es coneix amb la cara.
La Mare de Déu de les Arenes, cura el mal de totes menes.
La noia que és honrada, prefereix més anar sola que mal acompanyada.
La paraula de Déu sempre és la mateixa: fes bé i no faigues mal, i altre sermó no te cal.
L'aigua de menta, tot mal repta.
L'aigua sedativa, tot mal esquiva.
L'hivern, té mal govern.
Llarg mal, cansa el metge i el malalt.
Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit.
L'oli d'oliva, tot mal esquiva.
Maig fred, mal per l'empelt.
Mal any no fa la pedregada, sinó la secada.
Mal any, quan el pollastre pica al gall.
Mal company i llop, ni de lluny ni de prop.
Mal consell, torna contra qui el dóna.
Mal de cap i son, malaltia d'en pavana.
Mal de molts, conhort de boigs (o de pocs)
Mal de molts, consol de tots
Mal de molts, consol de ximples.
Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll.
Mal és quan la taca hi ha, que la pols, bufant se'n va.
Mal hivern, primavera d'infern.
Mal qui recorda Santa Bàrbara quant trona.
Mal senyal quan hom no sent el mal.
Mal treu mal.
Mal va el malalt que fa hereu el metge
Mal va qui no s'adoba.
Mal vergonyós, per l'octubre, perillós.
Mala casa sense hort i mal celler sense most.
Malalt que no explica el mal, o mut o mortal.
Març habitual, un dia bo, un dia mal.
Massa pluja per Nadal aplana l'herba i al bestiar fa mal.
Menjar calent, mal per la dent.
Més mal geni que el vi de quarto.
Més val estar sol que mal acompanyat.
Més val mal vi que bon sagí.
Més val mal vi que bona aigua.
Minyona de celles juntes, mal geni segur.
Mira't a tu i no diràs mal de ningú.
Molt camí no fa patir, com fa patir mal camí.
Moltes pluges pel març, mal temps pels eixams.
Mosso mal pagat, mosso descarriat.
Most d'Agost, mal color i pitjor gust.
Muller malcarada i paella foradada, mal per la casa.
Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut.
Músic pagat fa mal so.
Nadal sense lluna, mal any assegura.
No diguis mal del dia, que passat no sia.
No diguis mal del ruc, que no el tinguis conegut.
No està bé alegrar-se del mal dels altres
No hi fan cap mal, les teranyines al corral.
No hi ha bé ni mal que duri cent anys.
No hi ha mal any si l'abril és bo.
No hi ha mal per a un que no sia bé per a altres
No hi ha mal petit, ni petit enemic.
No hi ha mal que duri cent anys, ni cos que ho aguanti.
No hi ha mal que per bé no vingui.
No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa.
No t'alabis de fer mal perquè és un vici infernal.
No tenir retentívol: fer les coses depressa i mal fetes; no tenir paciència
No vulguis mal als amics que ho són dels teus enemics.
Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar.
Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.
O és amic, o mal criat, qui entra sense trucar.
Olla sense sal, fa més bé que mal.
Orenetes pel febrer mal any ve.
Ous sense sal, ni cauen bé ni fan mal.
Ous sense sal, no fan bé ni mal.
Pa amb penes, mal el veges; penes amb pa fan de bon passar.
Pa calent fa mal a la panxa.
Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa.
Pa dur no fa mal a ningú.
Pasqua marçal porta mal any.
Pasqua marçal, o molt bé o molt mal.
Pastor que fa culleres, mal guarda ses ovelles.
Pel desembre calor, porta mal pitjor.
Pel febrer, si la boira venç el sol, mal temps per als pastors.
Pel maig, els temporals fan mal.
Pel mal de coll, segó torrat a la pala amb unes gotes de vinagre i lligat amb una mitja al coll.
Pel mal de costat, oli de llangardaix.
Pel mal de ronyons, suc de moixernons,
Pel mal de ventre, aigua de poriol.
Pel març gratella i mal d'orella.
Pel març mal de peus i mal de cap.
Pensa mal i no erraràs (seria bo canviar-lo per: Pensa bé encara que no l'encertis).
Per bé o per mal, no et treguis roba fins per Sant Joan.
Per cantar i per ballar, hom no pot mal pensar.
Per ésser casada i mal menjar, val més soltera quedar.
Per la Candelera, mal és l'obac on el sol no hi pega; allà on el sol no hi pegarà, casa no hi vagis a parar.
Per massa pa mai és mal any.
Per Nadal, el llop no fa cap mal.
Per qui té gana val més un mal menjar que un bon cantar.
Per Sant Blai, cigonyes veuràs, i si no en veus, mal any passaràs.
Per Sant Joan, calura, mal de perdiu i de freixura.
Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.
Per tenir casa mal llogada, val més tenir-la ben tancada.
Per tot hi ha cent llegües de mal camí.
Perdonar el dolent, és fer mal a la bona gent.
Pica més que l'escorpí, la llengua d'un mal veí.
Pluja de Cap d'any, duu mal averany
Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat.
Poc mal i ben planyut.
Ponent mal vent.
Pota sense ferradura, fa mal i no dura.
Preu fet, treball mal fet.
Primer d'any lleganyós, mal any.
Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.
Quan el mar arrufa el nas, és senyal de mal borràs.
Quan la guineu caça grills, mal per ella i pels seus fills.
Quan no fa el seu temps fa mal temps.
Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.
Qui als seus vol mal, no pot voler a cap mortal.
Qui cultiva mal la terra, a son país fa la guerra.
Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.
Qui diu mal de l'ase, el compre.
Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó.
Qui diu versos de repent sol morir de mal de ventre.
Qui el diumenge va mal vestit, ja podeu creure que no és cap ric.
Qui et vol mal, t'amoixarà; qui et vol bé, et farà plorar.
Qui mal diu de l'ase, comprar-lo vol.
Qui mal entén mal respon.
Qui mal escolta, mal respon.
Qui mal no fa, mal no pensa.
Qui mal no pensa, aviat és enganyat.
Qui mal parla, mal obra.
Qui mal pensa, mal la fa.
Qui mal va, mal acaba.
Qui maltracta un animal, demostra mal natural.
Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any.
Qui parla mal de l'estiu no sap el que diu.
Qui tard es casa, mal es casa i no fa casa.
Qui té mal al dit i bonic marit, tot sovint se'ls mira.
Qui té mal, busca remei.
Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair.
Qui tingui mal vi que no begui vi.
Regalèssia de falguera, el mal de pit deixa enrera.
Remeis per fora no fan mal.
Sant Donat és a Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament que no es donés res a la gent.
Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, que curen de ronya i de tot altre mal.
Sastre sense didal, cus poc i mal.
Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan.
Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu.
Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, renta'ls amb aigua de mar.
Si estar mal vols a ton pler, vés per mar o pren muller.
Si et fa mal el païdor, el fonoll és el millor.
Si febrer no febreja... mal març tindrem.
Si l'any se'n va nedant, mal per les vinyes i malament pels camps.
Si la Candelera plora l'hivern fora, si la Candelera riu torna al niu. Tant si plora com si riu encara queden tres mesos de mal hora
Si la febre no s'atura, tant de mal no té pas cura.
Si la fira va dolenta, quin mal hi mereix el ventre?
Si no fa fred per Nadal, tot l'any va mal.
Si no hi hagués mes de maig, no hi hauria mal any.
Si no plou al febrer, mal va el graner.
Si no plou pel gener, mal va el graner.
Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal.
Si trona pel febrer, molt mal en ve.
Si veus una serp és que algú et vol mal.
Si vols mal a un gos, digues que és rabiós.
Si vols mal al teu veí, desitja-li que et compri el vi.
Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú.
Simat cau de raboses, Benifairó la llobera, i Tavernes se'n porta la palma de la gent mal feinera.
Sogra i nora, pedaç mal embastat.
Sogres i nores, llegum de mal coure
Sols un mal porta alegria, i és aquest: la mal... vasia.
Tenir un mal vi.
Terra vora el camí, mal veí.
Tinc mal de cor: tinc fam
Tots els masses fan mal.
Trepitjada de pagès, no fa mal a res.
Tronada entre la Concepció i la Candelera, mal any se'ns espera.
Trons per la Candelera, mal de cap i mal d'orella.
Un bé i un mal no duren cent anys.
Un bon parell de bous per llaurar, i un mal ase per sembrar.
Un mal no ve tot sol
Un mal veí, és un mal matí.
Un Nadal no fa mal.
Vent de dalt, mal.
Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal.
Vessar vi, bon destí, vessar sal, mal senyal.
Vi de Sarral no fa bé ni mal, però si en veus molt, emborratxa.
Vinya prop del camí? mal veí.
Viure mal i acabar bé, no pot ser