Glossaris

A Arbeca, molt bestiar i poca teca.
A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé.
A Herbers van sembrar un bancal d'espinacs i va eixir un bancal d'abogats... tots molt pitos
A la tarda, molt vi i poca aigua.
A la Vall de Meià, poques popes i molt gra.
A molt mal, poc remei.
A molt menjar molt malaltejar.
A molt menjar, molt penar.
A molt vi, poc cap.
A qui treballa d'oller Sant Hipòlit li va molt bé.
Al matí, poca aigua i molt vi.
Alió, poble pobre i molt senyor.
Amb vells enutjosos hi ha molt a aprendre.
Amic nou, molt renou i enrenou.
Any de molt bon gra, poc de vi.
Any de molt lli, any de molt vi.
Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran.
Ase mohí, o molt dolent o molt fi.
Bo és poc vi, molt és verí.
Bon abril i bon cavaller molt escassos solen ser.
Cada gall en son galliner canta molt bé
Calçat d'un peu bé, de dos molt millor, de tres mal ho té, de quatre n'és pitjor.
Camejada de novembre és molt de tembre.
Company de sort, es fa amic i amic molt fort.
De on molt donen, fuig.
De bon vi, molt per mi; de xerigot, ni molt ni poc.
De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal.
De xaloc ni molt ni poc.
Del cardar ni molt parlar ni poc actuar.
Del mal que fan els llops, molt se n'alegren els corbs.
Del xaloc, ni molt ni poc
Desembre molt fred, bon gener i millor esplet.
Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.
Destarifat! Dius cada destarifo! Fa un oratge molt destarifat.
Diu el blat: Amb poc gra o amb molt gra, pel juny m'has de segar.
Dofins que molt salten, porten vent i calma espanten.
Dona que molt mira, poc fila.
El bon vi entra molt bé i després esgarrapa.
El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps.
El dimarts no et llevis del llit, que et farà molt més profit.
El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també.
El llaurador que molt caça, no durà avant la casa.
El mam és molt bo, però és el xampany millor.
El mar és molt bonic mirat de lluny.
El molt vi treu de si.
El poc mal espanta i el molt amansa.
El que es mor, es mor per molt temps.
El que molt abarca, poc apreta.
El que molt es vol inflar, per força ha de rebentar.
El que molt té, menjar molt i pair bé.
El vi, poc és bo, molt és verí.
El vi, poc és triaca i molt és verí.
Els de Castellbisbal, tot ho miren des de molt alt.
Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.
Els vailets del ganfaró pocs diners i molt sermó.
Fam i fred, posen s'homo molt estret.
Fer-s'hi bolets, que és molt brut,
Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí.
Gat de gener, val molt diner.
Gat que molt miola, caça poquet.
Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi, s'aixequen molt de matí i s'adormen tot el dia.
Ha de valer molt poc l'ase, que no pot estrenar albarda.
Hasta l'ase es menja el gram, quan li apreta molt la fam.
Hivern de gelades, molt gra i poca palla.
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera.
Hivern solellat estiu molt granat.
Hom és ric per molt desitjar, i no per molt posseir.
Insecte petit, pel savi és molt gran.
Jutge que molt condemna, també mereix pena.
L'any de molt vi, guarda vi.
La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal.
La Mare de Déu d'agost, diada molt senyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare.
La Mare de Déu d'agost, diada molt senyalada; madura algun raïmet i cau alguna avellana.
La neu d'Advent gela molt fàcilment.
La que molt ha festejat, per vestir sants s'ha quedat.
Les albaes del Boixá són molt bones de contar:
Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer.
Les veritats amarguen molt
L'Espona, terra fluixa i gent molt bona.
L'home que és molt peresós, per no donar un pas en dóna dos.
Llevar-li l'aigua a la terra, és fer-li molt mala guerra.
Lluna lluent, poc peix i molt vent.
L'octubre, molt suc i poc bruc.
Març marcer, molt carasser.
Menjar molt i pair bé, no pot ser.
Més val poc i ben guanyat, que molt i enllotat.
Molt amiguets, però els comptes nets.
Molt camí no fa patir, com fa patir mal camí.
Molt i bo, drecera per la mort.
Molt més que bons podadors, hi ha dels arbres destructors.
Molt regatejar, comprar més car.
Molt sarau i poca missa fa la dona perdedissa.
Molt soroll de boixets i poques puntes.
Molt vi és metzina, l'aigua medicina.
Montargull té molt orgull per l'oli que s'hi cull.
Mula mohina, o molt falsa o molt fina.
Nadal en dijous, any de molt ous.
No li facis molt de cas, a qui li ha crescut el nas.
Noia que no és recatada molt festeig i mai casada.
Ocell de bec ample, menja poc i molt escampa.
Pa calent, molt a la vista i poc a la dent.
Pagès que molt caça, deixa caure la casa.
Parlar molt i no dir res, propi d'advocats és.
Pasqua marçal, o molt bé o molt mal.
Pel juliol, molt soroll i poc brou.
Pel Juny, molt sol i molta son.
Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca soltes.
Pels dies de Carnestoltes, molt vi i poca-soltes.
Pensa molt i parla poc, i els savis et faran lloc.
Per molt que es vulgui dir, tots som iguals a l'hora de morir.
Per molt que siguis poderós, sempre hauràs de fer de cos.
Per Sant Martí, l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu.
Per santa Catarina, o molt freda o molt humida.
Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià.
Porcells de juliol són beneïts i creixen molt.
Quan canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt vi.
Quan canta el mussol pel Gener, és que encara fred molt rigorós ha de fer.
Quan canta molt el gall, aigua s'apropa.
Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells.
Quan Nadal fa clic-clac, poques garbes i molt gra, i quan Nadal fa xic-xac, moltes garbes i poc gra.
Qui a guineu vol enganyar, molt ha de matinar.
Qui a Montserrat va, té molt per mirar.
Qui arriba primer al molí, és el primer que molt, si el moliner vol.
Qui beu molt al matí, a la tarda no té vi.
Qui canta a la taula i xiula al llit té l'enteniment molt petit.
Qui és bon mercader, vol molt diner.
Qui molt abraça, poc estreny.
Qui molt beu no pot anar a peu.
Qui molt beu, no va gaire dret ni té secret.
Qui molt corre poc camina.
Qui molt corre, Poc avança.
Qui molt juga amb el gat, en sortirà esgarrapat.
Qui molt parla, molt erra.
Qui molt riu, no té el seny gaire viu
Qui molt s'abaixa, el cul ensenya.
Qui molt viu, molt veu.
Qui molt xerra, moltes n'erra.
Qui parla molt de diner, és qui menys en té.
Qui parla molt treballant, poca feina va endavant.
Qui per tot dia fa bonic, o és molt pobre o és mol ric.
Qui riu a tort i a dret o és molt feliç o és molt ximplet.
Qui sopa amb molt vi esmorza amb poc pa.
Qui té terra a regadiu molt treballar, però en viu.
Qui va de nits, molt ensopega.
Qui vinyes ha de guardar, molt s'haurà de barallar.
Qui vol ben viure, de molt s'ha de riure.
S'encén com l'esca, molt ràpidament i fàcil
Ser un dimoni: ser molt espavilat i ingeniós
Setembre molt humit, molt vi però aigualit.
Setmana Santa pel març, no la vulguis pas; Setmana Santa a l'abril, any molt gentil.
Si cultura has de tenir, molt has de llegir.
Si glaça molt pel gener, vinga jeure i no fer res.
Si l'hivern és molt regat, ven-te l'oli i guarda el blat
Si neva per Sant Andreu, després neva molt més.
Si no plou per Sant Pancràs ni per Sant Urdí, molt raïm i molt vi.
Si no té set la mula de l'hortolà, per molt que xiulis no veurà.
Si plou molt pel desembre, bon any espera.
Si trona pel febrer, molt mal en ve.
Sopa poc, i viuràs molt
Suar pega: suar molt
Tallar l'abadejo: ser el més presumit o pensar-s'ho; ser molt decidit i que se'n fa molt de cas d'ell
Tens les dents clares (quan un és molt mentider).
Terreny sorral, poc vi, però de molt grau.
Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra.
Un poc de vi fa pair, molt és verí.
Una mica de vi, fa pair; molt, és verí.
Vell amic i vi vell són molt bons.
Vi de Sarral no fa bé ni mal, però si en veus molt, emborratxa.
Vi, poc és bo, molt és verí.
Voler molta barretina - Requerir molt de seny.