Glossaris

A Llofriu, quan mor un ric, toquen dues campanes, i quan mor un pobre, les toquen totes.
A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons.
A Taradell, tothom s'hi mor de vell.
Al porc, si li treuen la brutícia es mor.
Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.
El bou petit es mor per l'abril, però el bou gran pot viure tot l'any.
El gram mor tot sol, si es llaura en lluna vella de juliol.
El peix, per la gola mor.
El que es mor, es mor per molt temps.
El que viu d'esperances, mor dejú.
L'home que abriga ventre i pell i duu ben net el cistell, per força arribarà a vell. (Si abans no es mor)
Mala herba mai no mor.
Mare enfillada, mai no mor enfitada.
Ni es mor el pare ni sopem.
Ningú es mor fins que Déu vol.
No es mor cap ovella d'abril ni cap vaca de maig.
Octubre finit, mor la mosca i el mosquit.
Per l'agost el bestiar de llana es mor de gana.
Per la boca mor el peix.
Per mor de la cansalada, la rata és atrapada.
Per Sant Joan, el blat mor al camp.
Per Sant Simó, mor la mosca i el moscó.
Quan ja estava acostumada a no menjar, va i es mor.
Quan s'octubre ha acabat, se mor sa mosca i es moscart.
Qui al seu enemic plany, mor a les seves mans.
Qui amb ferro mata, del ferro mor
Qui escanyapobres ha estat, mor endogalat.
Qui guarda costum vell, mor amb ell.
Qui menja figues pel juliol, si es mor és perquè vol.
Qui pesca un àngel pel març mor aviat.
Qui té vergonya, es mor de fam.
Si a l'Octubre fa bon fred, mor el cuquet.
Si es llaura en lluna vella de juliol, l'agram mor tot sol.
Vilafranca, guerra franca; Vilanova, guerra nova... i tot per mor del carril.