Glossaris

Amb el cantar es coneix l'ocell i amb el parlar el cervell.
Brut és l'ocell que s'escup a la pell, ho fa habitualment quan és vell.
Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre.
Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.
Cada ocell el seu reclam.
Com més petit és l'ocell, més becada.
Com més vell és l'ocell més estira el plomatge.
D'ocell de riu o d'estany, agafa el del darrera, no el del davant.
El bou per a llaurar, l'ocell per a volar.
El cap fa l'home i la cua fa l'ocell.
El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats.
En cantar, es coneix l'ocell, i en parlar, el cervell
És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir l'ocell.
L'ocell que no és aquí per Sant Martí s'ha quedat pel camí.
L'home neix per treballar i l'ocell per volar.
Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell.
Més val un ocell a la mà que cent volant (o que una àguila volant)
Ocell de bec ample, menja poc i molt escampa.
Ocell que vola, fa cap a la cassola.
Per l'abril, cada ocell canta en son niu.
Per Sant Anton tot ocell pon.
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu.
Que visca la llibertat!, crida aquell que a casa seva manté un ocell engabiat.