|
||||||
Glossari Termes de refranys catalans / Terme PaA falta de pa, bones són coques.
A fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa. A gent jove, pa blanet. A la boca del ca, no hi busquis pa. A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi. A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla. A la casa on hi ha pa aviat s'arregla el sopar. A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred. A la casa on no hi ha pa, tothom té raó. A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar i a posar el pa al forn. A la porta toque un frare, si no li dones pa s'esbarre A la taula i al llit, al primer crit. I si és pa treballar, deixa'ls cridar. A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn. A l'home sa; cullera de pa. A migdia pa i petaques i a sopar petaques i pa A on no hi ha pa, tot es renou. A pa calent, clava-li la dent. A pa de quinze dies, fam de tres setmanes. A pa dur, dent aguda. A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all. A qui pessebre fa, no li manca pa. A Riola pa i farigola. A taula pot faltar el pa, però la sal no ha de faltar. A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic. Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred. Abril mullat, de pa en ve carregat Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa. Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi. Aigua freda i pa calent, causen dolors al ventrell. Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi. Això és més llarg que un dia sense pa. Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara. Al qui té fam, lo pa negre li té sabor de blanc Allà on no hi ha pa, tot és renou. Als vells sense dents deu-los pa moll. Amagueu el pa, que ve la gana. Amb ceba i amb pa a Judes van desmamar. Amb molta gana no hi ha pa dur. Amb pa i amb vi, es passa millor el camí. Amb pa i vi es fa curt el camí. Amb pa i vi, es fa bon camí. Amb tomàquets de secà poc pa t'hi podràs sucar. Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern. Anomenar el pa, pa, i el vi, vi Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa. Bon pa i bon vi escurcen el camí. Bon pa i bon vi fan bon llatí. Bon pa i bon vi i deixa dir. Bon pa i bon vi i faràs bon camí. Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir. Bon pa i bon vi, vida de Paradís. Bon pa, bon vi i bon dormir. Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang. Bon pa, bon vi i bona minyona. Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa. Cal guardar per a demà, gana i pa. Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any. Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa. Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir. Com més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer. De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer. De quin pa farem sopes? : què farem? De terra d'escorpins, pa poc i poc vi. Del pa tou, tothom en fa llesques. Déu dóna pa a qui no té dents. Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta. Duc pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc. El bon pa i el bon vi, escurcen el camí. El dia de Sant Joan el sol cou el pa. El maig és boig, moltes festes i de pa poc. El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer. El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls. El pa canviat i el vi assegurat. El pa cremat fa pair. El pa de casa és el millor. El pa és fre del vi. El pa fa passar i el vi fa tenir. El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell. El pa i el vi en cria de tota mena. El pa i el vi neixen dintre el maig. El pa mudat i el vi usat. El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet. El pa no té cames i fa caminar. El pa pel color i el vi pel sabor. El pa per la vista i el vi pel tast. El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa. El pa tou dura poc. El pa tou, i el vi nou, el ventre espatllen. El paladar fi vol sempre el mateix vi, i diferent pa per variar. El vi amb mesura i el pa amb cordura. El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi. El vi fa sang, i el pa fa carn. El vi nou i el pa vell el ventre espatllen. El vi pel color, el pa per l'olor, i tot pel sabor. El vi vell, i el pa novell. Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir. En aquest món mesquí quan tenim pa no tenim vi. En llescar el pa es coneix la madrastra. En temps de fam no hi ha pa dur Es mal temps amb pa, és més bo de passar. És més llarg que un dia sense pa. És que sé que compra pa un bon xaval a punt de suar? Estos nos donaran pa'l porc i la burra. Fred d'abril, no faltarà pa ni vi. Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa. Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi, s'aixequen molt de matí i s'adormen tot el dia. Gent jove, pa tou. Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs. Guarda pa per al maig i llenya per a l'abril, que no saps el temps que ha de venir. Hort i molí donen per carn, pa i vi. Juny ben assolellat, bon pa i bon blat. L'aigua de Sant Urbà lleva vi i no dóna pa. L'ou d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any no et faran cap dany. La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir. La casa que no té pa, moltes nits no es tanca amb clau. La Conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona. La crià i el gall, pa l'any. La nora, pa i fora; la filla, pa i cadira. La sopa bullida salva la vida, gasto de pa, passa pel ventre i res no hi fa. La velleta que sabia viure guardava pa pel maig i llenya per l'abril. L'abril mullat, de pa ve carregat Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment. Llaurada per Sant Joan, si vols menjar bon pa. Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit. Lo fred tardà arruïna el vi i el pa. Mai el mandrós tindrà, pa, ni vi per demà. Maig nuvolós i juny clar, pa per tot l'any hi ha. Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi. Maldecaps amb pa són bons de passar. Mare, a on està el batidor? / -En el seu puesto: en el saquet de pa. Massamagrell cada u pa d'ell. Menjar de Barcelona, sense pa, vi ni corona. Més val pa amb amor, que gallina amb dolor. Més val pa i vi que ben vestir. Més val que sobri pa que no que falti vi. Més val una arengada damunt del pa que un colom a volar. Molts fills i poc pa, anar a captar. Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts. Ni tot el pa en coques ni tot el vi en bótes. No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca. No hi ha pa que no costi una coca. No té ni pa ni vi, i convida al veí. No té pa i vol criar ca. On no hi ha pa ni farina, no falte la xamusquina. Ou d'una hora, pa d'un dia, vi d'un any, dona de quinze i amic de trenta. Pa a la post i un bon pernil al rebost. Pa acabat treu de combat. Pa amb pa no suca. Pa amb pa, menjar de beneits. Pa amb penes, mal el veges; penes amb pa fan de bon passar. Pa blanet passa collet. Pa bord, no l'estova ni el garrot. (Pa bord es referit al pa sense fermentar) Pa calent fa mal a la panxa. Pa calent fa talent. Pa calent, amb oli és menys dolent. Pa calent, molt a la vista i poc a la dent. Pa calent, ni pel jove ni pel vell. Pa civader no val res. Pa comptat, no se'l menja el gat. Pa cuit, panxa plena i ventre buit. Pa d'ahir, carn d'avui i vi vell fan bon ventrell. Pa d'ahir, vi d'un any i carn ben amanida fan bona vida. Pa d'enguany i vi d'antany, les forces al cos augmenten. Pa d'ahir, carn d'avui i vi vell fan bon ventrell. Pa d'altri mai fa profit. Pa de blat passa trempat. Pa de blat sempre ens sia dat. Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa. Pa de blat, millor per mi que pel del costat. Pa de casa el que més agrada. Pa de casa i vi de casa i faràs casa. Pa de casa no satisfà. Pa de civada, mala bocada. Pa de dia i farina flor és dolent pel païdor. Pa de dos i vi de tres. (Pa de dos dies i vi de tres anys) Pa de fajol s'atura al coll. Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa. Pa de fleca, al cap d'una hora mort de fam. Pa de mill se'n va a bocins. Pa de mill, no el donis a ton fill. Pa de pinyons se'n va a borrallons. Pa deixat, deu tornar-se millorat. Pa del veïnat a formatge sap. Pa dels altres costa car. Pa d'ordi, el va fer la fam i el dimoni. Pa d'ordi, tomba, Jordi. Pa dur i farina reposada fan la vida a la criada. Pa dur no fa mal a ningú. Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa. Pa estranger és companatge. Pa fa carn i vi fa sang. Pa i vi fan millor camí que home garrit. Pa i vi fan sagí. Pa i vi, un any per tu i un altre per mi. Pa negre i vi verd aguanten la casa. Pa per pa i vi per vi i no enganyaràs el teu veí. Pa pesat i vi mesurat, aviat és acabat. Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti. Pa ta tia. Pa tan poca salut, val més morir-se. Pa tou i raïms, a les joves posen mudes i a les velles treuen les arrugues. Pa tou i vi vell fan tornar jove el vell. Pa touet, passa collet. Pa, de dos dies; vi de tres i de dona cada mes. Pa, pernil i vi vell inflen la pell. Pa, vi i carn fan bona sang. Pel març, pa i bocí, i pel maig no ve d'aquí. Per Carnaval, més vi que pa. Per massa pa mai és mal any. Per pa es pot fiar, que per vi ni un maravedí. Per Sant Joan, la sardina mulla el pa. Per Sant Joan, treu la seva arrel el pa. Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa. Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet. Pessebre fas, pa menjaràs. Pluja d'agost, ni pa ni most. Pluja de Sant Joan, lleva vi i dóna pa. Pluja de Sant Urbà lleva vi i no dóna pa. Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant. Quan el pare no té pa, la canalla fa ballar. Quan hi ha pa i vi, el rei pot venir. Quan l'anyada és bona, el pa es pasta sol. Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts. Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja. Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi. Quan tenim pa no tenim vi. Quan vagis de camí no vagis sense pa ni vi. Que Déu t'ho pagui amb pa i canalla i una bona puta cada cap de setmana. Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó. Qui dóna pa, que mani feines Qui menja pa i crema llenya l'hivern empenya. Qui no té pa, moltes se'n pensa. Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu. Qui per Sant Joan no ha segat té el pa amenaçat. Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most. Qui posa les estovalles i no posa el pa, ai qui malament que va! Qui sopa amb molt vi esmorza amb poc pa. Qui té gana , pa somia. Qui té ofici, té pa Raïms, pa i formatge, bon companatge. Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja. Sant Urbà és la clau del vi i la clau del pa. Segons com troni pel gener, et menjaràs el pa l'any que ve. Sembra primerenc i poda tardà, i pa ni vi no et podrà fallar. Ser més llarg que un dia sense pa. Si el cos te demane aigua..... Dóna-li vi pa que se fotegue!!!!! Si haguera sabut que eren tan bones les nous i el pa, encara fora el senyor de Foixà. Si per Sant Joan plou, ni vent ni pa tou. Si trona a l'hivern, prepara pa per vuit dies. Si vols bon pa llaura per Sant Joan. Si vols collir pa, llaura per Sant Joan. Si vols vi i pa, sembra primerenc i poda tardà. Si vols viure sa, suca el vi amb pa. Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra. Trons a l'hivern, pa per vuit dies. Trons al matí no prenen pa ni vi. Un bocí de pa, i un trago de vi, i alça, Martí. Un bon català de les pedres en fa pa. Un pa a la post i cansalada al rebost. Un pessic de pa, que pa de pessic. Vés a Argentona i sabràs el pa que s'hi dóna. Vi agre i pa de sègol no fan bon treballador. Vi agre i pa dolent, fan mala gent. Vi dolç és pa molts Vi fa sang, i pa fa carn. Vi que agreja i pa que dureja treuen la pobresa. Vi que salti, pa que canti i formatge que plori. Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir. Enllaç permanent: Pa - Data: 2013-04-21 05:03:28 < Ovellots | Glossari Termes de refranys catalans | Paciència > |
Actualitzacions |
|||||