|
||||||
Glossari Termes de refranys catalans / Terme VanA Carnestoltes totes les bèsties van soltes
A Herbers van sembrar un bancal d'espinacs i va eixir un bancal d'abogats... tots molt pitos A l'ase mans li van prop, i del guit, tothom en fuig. A les Borges les aus van tortes. A Llofriu, els més rics van a captar i els pobres els fan caritat. A Pià, tenien un burro, i el van matar. A poc a poc, van lluny A Salou van els de Reus, quan volen rentar-se els peus. A Tàrrega, dels gegants, els pastorets van davant. Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar. Al Jardí del General, hi va la gent com cal. Els que no miren prim, van al pou de Sant Guim. All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí. Amb ceba i amb pa a Judes van desmamar. Blat i vi, mai van per un camí. Canet i Santa Maria, se van pas fer en un dia. Cantant, cantant, les penes se'n van. Com els gossos de Llofriu, que els més rics van a captar. Cornudella de Montsant, amb olives van tirant. De Sant Joan a Sant Joan, sis mesos van De teves a meves, quantes n'hi van ? Dels pecats del pares, els fills en van geperuts. D'Esparreguera Judes n'era, però a Olesa el van criar. Déu creà la terra, i descansà. Déu creà l'home, i descansà. Déu creà la dona... i ni l'home ni Déu van tornar a descansar mai més! El riure va a estones, i a missa hi van les dones. El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap. Els bons se'n van, els dolents es queden. Els diners dels capellans, cantant vénen, cantant se'n van. Els diners van allà on n'hi ha Els polls de gener van amb la lloca al galliner; els polls de Sant Joan tots acaben al femer. Els sucs van bé al dinar. Els fregits per al sopar. En cantant, les penes se'n van. En febrer tots els vells van al femer. En Llapes i en LLepes van fer un bagul: en Llapes, la tapa i en Llepes, el cul. Ésser dels que van ballant a Betlem. Les gallines de Canapost van a pondre a Peratallada. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost. Les visites sempre fan plaer: si no és quan arriben, és quan se'n van. Monges, civils i ous ferrats, sempre van aparellats. Ni tots els que estudien són lletrats, ni tots el que van a la guerra soldats. Nos van apretant els tornillos. Novembre, febrer i març sempre van plegats. On van les roderes, hi ha anat el carro. On van pantalons, no paguen sinagües. Pel maig la vella va cremar l'escó, i les estelles que 1i van sobrar, pel juny les va guardar. Per menjar massa picant, molts al cementiri van. Per Sant Silvestre, totes les bruixes se'n van de festa. Plorant i rient, els petits van creixent. Plors d'infant, tal com venen, se'n van. Plou i fa sol, les bruixes van de dol Porcells juliolers són els que van més bé. Quan els gats són fora, les rates van a lloure. Quan se'n va el diner, molts amics se'n van també. Sant Pere i Sant Joan a la una van; Sant Joan ens amenaça i Sant Pere ens treu de casa. Se'n van els amors, queden els dolors. Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal. Somera amb pollí, no van drets al molí. Tots els camins van a Roma Van a l'infern, de dos en dos. Van les lleis per on volen els reis. Enllaç permanent: Van - Data: 2013-04-21 05:03:36 < Vals | Glossari Termes de refranys catalans | Vana > |
Actualitzacions |
|||||