Glossaris

La magnitud d'una correlació reflecteix la quantitat de variància en comú entre dues classes de puntuacions. Tanmateix, aquest valor pot estar afectat també per variables distractores. Sempre cal tenir presents dues coses, quan analitzem les correlacions.

Les correlacions poden tenir una magnitud reduïda per l'homogeneïtat de la variància. Si agafem la correlació entre la intel•ligència i l'èxit acadèmic en tota l'extensió del rang de distribució de la capacitat intel•lectual, la correlació probablement serà alta, al voltant de 0,5. Aquesta mostra inclourà aquells individus amb una intel•ligència tan baixa que ni tan sols poden llegir o escriure i que, per tant, puntuaran 0 en qualsevol test de rendiment escolar. No obstant això, si la nostra mostra selecciona una població de subjectes intel•ligents (com, per exemple, els alumnes d'una universitat prestigiosa, en què tots els QI siguin superiors a 120) llavors la correlació seria aproximadament nul•la. Cada un dels individus de la mostra tindrà prou habilitat per a realitzar les tasques acadèmiques, i altres factors com són les capacitats especials, interès i perseverança adquireixen una importància molt rellevant. Això es veu d'una manera molt clara si imaginem un cas impossible en què cada estudiant tingués el mateix QI. No hi hauria cap relació possible amb qualsevol altra variable.

La poca fiabilitat de les mesures que es correlacionen és una altra font de reducció de les correlacions. La fiabilitat d'un test és, essencialment, la correlació d'un test amb ell mateix. Idealment, hauria de ser la unitat, però en la pràctica no ho és.

Si ambdues mesures no són fiables les relacions es redueixen. Per sort, la majoria dels tests d'intel•ligència tenen fiabilitats altes, però en altres camps, com en la personalitat, no passa així, i s'ha de tenir molta cura en interpretar els resultats de les correlacions.