Glossaris

El vocable tornat, procedent del verb espanyol tornar, girar, al•ludeix al fenomen meteorològic caracteritzat per l'enorme velocitat de gir del vent que es produeix en l'embut o trompa que descendeix des d'un núvol convectiva. Si el fenomen es produeix en superfícies marines rep la denominació de tromba, trompa, bomba o màniga.

El vent aconsegueix velocitats quasi impossibles de mesurar pels anemòmetres (entre 160 i 450 km/h). El diàmetre de l'embut té un centenar de metres però el gradient horitzontal de pressió és brutal. És freqüent que el contrast en un radi tan xicotet resulte de 25 o 30 mb, però en ocasions el descens de pressió pot depassar 100-150 i fins i tot 200 mb. Els tornados són fenòmens atmosfèrics que es desencadenen, principalment, en latituds mitjanes. L'origen dels tornados es vincula a la formació d'una "supercélula", és a dir, un núvol de tempesta de gran magnitud i violència desenvolupat en un entorn hidrostáticamente inestable. La seua formació exigeix aportació contínua d'aire càlid i humit en els nivells baixos, que ve animat pel desenvolupament d'un corrent en doll de baixos nivells, aparició d'elevada vorticitat tèrmica en la columna atmosfèrica per presència d'un tàlveg en altitud, en ocasions acompanyada d'un corrent en doll o brancs de la mateixa i aparició d'un fort remolí persistent que, des d'un punt central, es transmet a la totalitat de la tempesta. A l'interior de les supercélulas formades en aquestes condicions d'inestabilitat atmosfèrica s'origina un mesociclón, és a dir, una regió d'1,5 a 5 quilòmetres de ràdio que, des de 5.000 metres d'altitud, comença a girar ciclónicamente cap a la base del núvol amb una velocitat de 65 km/h. En el bord sud-oest del mesociclón es formen embuts de rapidíssima velocitat de rotació que aconsegueixen el sòl i arrossega tot el que troben en el seu recorregut.