Glossaris

La importància de les circulacions regionals i locals dels vents ha sigut destacava des de l'antiguitat. Els vents regionals i locals imprimeixen trets particulars a les condicions climàtiques d'un territori, convertint-se, en ocasions, en l'element climàtic més significatiu de les mateixes. La relació de vents regionals o locals que bufen, a favor d'unes o altres condicions atmosfèriques, en diverses parts del planeta, és amplisima en relació amb condicionaments geogràfics específics, la tradició popular ha donat nom als diferents vents, que ha romàs fins a l'actualitat.

Vents de trets tèrmics freds, són, entre uns altres, el buran o porga, vent extremadament fred i violent procedent de Sibèria que afecta al sud de Rússia, perillós per les abundants nevades que origina; el crivetz, que bufa en les terres del baix Danubio procedent de l'interior de Rússia; el koshava dels països de l'antiga Iugoslàvia que és un vent fred del nord-est, procedents de Rússia; a Alemanya, rep el nom de steppendwind el vent fred del nord-est procedent de les estepes russes. El vardarac és un vent polar, molt fred, que bufa a l'hivern sobre el nord del mar Egeo.

En la costes xineses, el vent fred del nord rep el nom de leung. El narai és un vent fred que assota, en l'estació hivernal, l'arxipèlag japonés procedent de les regions polars del continent asiàtic. El pampero és un vent fred que bufa a Argentina i Uruguai procedent del sud i sud-oest; el seu bufe es produeix amb el pas d'un front fred i va acompanyat de turbonadas, ruixats tormentosos i brusc descens de temperatures; Buenos Aires rep, de mitjana, una dotzena de pamperos a l'any, generalment, a la primavera i estiu. En l'altiplà andí peruà reben el nom de surazos els vents freds del sud que s'acompanyen de baixes temperatures i cels nets. Amb el nom de sno es denominen els corrents d'aire fred que bufen en les valls noruegues, a l'hivern, procedents de les terra altes (highlands) i que aconsegueixen elevada velocitat en els fiords.

Vents local molt càlid és el chergui que afecta al Marroc procedent del desert del Sahara; vent saharià és, així mateix, el ghibli que bufa en Tripoli. El kahmsim o chamsin és un vent càlid, polvoriento i sec, de component sud que bufa, generalment a la primavera, sobre Egipte i el mar Rojo; es produeix davant de les depressions que es desplacen cap a l'est a través d'Africa septentrional o el Mediterrani suroriental. El shamal és un vent càlid del nord-oest que bufa sobre l'Iraq i el Golf Pèrsic a l'estiu. Similars característiques presenta el brickfielder o brickfelder que bufa en el sud d'Austràlia procedent dels deserts de l'interior acompanyat de tempestes de pols. El karaburan és un vent violent de l'est o nord-est que afecta, a la primavera i estiu, a les regions proximas al desert de Gobi; el bufe d'aquest vent s'acompanya de remolins i tempestes d'arena que dificulten enormement la visibilitat, per aquest motiu, així mateix, reba la denominació de "tempesta negra". El sonora és un vent càlid que travessa Arizona procedent de Mèxic i Califòrnia.

No falten denominacions regionals o locals de vents associats a situacions atmosfèriques inestables amb desenvolupament de tempestes. És el cas del bayomo, vent fort i racheado generalment vinculat amb tempestes generades en el vessant de sobrevent de la serralada de Serra Mestra en el sud de la illa de Cuba; de la churada, turbonada furiosa acompanyada de pluges que s'origina en les illes Mariannes durant els mesos de gener, febrer i març; del cordonazo, vent violent del sud que bufa en l'oest de Mèxic procedents del sector oriental de tempestes tropicals situades enfront de la costes. El marin és una vent càlid, de tipus xaloc, que s'acompanya de tempestes intenses en les àrees costaneres del Golf de León en el sud de França. La sudestada o suestado és un vent fort del sud-est que bufa, en ocasions, a l'hivern al llarg de la costes d'Argentina, Uruguai i el sud de Brasil i que provoca mar bravía, acompanyat d'abundant nuvolositat i pluges. En el Golf Pèrsic el suhaili és el vent del sud-oest que s'associa amb nuvolositat i precipitacions.

En altres casos, l'aparició d'un vent local es vincula al cessament de les pluges, com ocorre amb el vent elefanta que bufa en la costa Malabar, en l'extrem sud-oest de l'Índia, al setembre i octubre, assenyalant el final de l'estació de pluges monsòniques i l'inici de l'estació seca.

No falten, per la seua banda, denominacions locals de les brises; així, a Sud-àfrica, les brises fresques reben el nom de doctor i a Xangai de feh. A Hawaii, les brises reben diverses denominacions kapalilua, kohilo. En algunes regions agrícoles de Japó es coneixen com matsukazee. A Portugal, la marinada rep el nom de vento de baixo. El coromell és una brisa nocturna que bufa en l'àrea de la Pau, al sud de la península de Baixa Califòrnia, entre novembre i maig; és aquesta ocasió, el contrast tèrmic s'estableix entre unes aigües marines càlides i una superfície continental que, en aquesta èpica de l'any, es refreda ràpidament durant la nit. En ocasions el bufe de la brisa marina acosta a la línia de costa formacions de núvols baixos (estrats). És el cas del cacimbo bufa del sud-oest al llarg de la costa de Port Lobito, a Angola. Es tracta d'una brisa fresca que adquireix aquest tret en circular sobre el corrent fred de Benguela que circula enfront de les costes occidentals del sud d'Africa. El nom de cacimbo s'empra, així mateix, per a denominar a la capa de boires d'irradiació-advección que es gesta en aquest àmbit per la presència de l'esmentada corrent marina freda i que és arrastada cap a la costa pel vent.