Glossaris

Procés o conjunt d'intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l'existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques. Puix que el procés d'envelliment d'una obra és irreversible i s'inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d'una acció preventiva. Restauradors, químics, arquitectes, historiadors i arqueòlegs tendeixen al treball en equip tant per a la restauració dels béns culturals mobles com dels immobles. Els processos més habituals en una restauració són la documentació: diagnosi sobre l'estat de conservació, història de l'obra, etc; consolidació del suport: en els quadres el reentelatge o adhesió d'una tela nova, en els retaules de fusta l'eliminació dels xilòfags, el tractament de la pedra en els monuments, etc; neteja de les superfícies: tant si són policromades com si no ho són, per mitjà de dissolvents o per mitjans mecànics; la reintegració pictòrica de les llacunes en les obres pictòriques sota el signe sempre del respecte arqueològic al document històric; envernissat o protecció final de la superfície de l'obra.