Glossaris

La paraula cobla prové del llatí “copola”, que significa unió o conjunt. Es tracta, doncs, d’un conjunt instrumental per executar una determinada música. Abans de tenir noticia de la sardana existia ja la cobla, amb un nombre indeterminat de músics i diversos instruments. Avui, es denomina cobla el conjunt d’onze músics que amb uns determinats instruments (deu de vent, un de corda i un de percussió) interpreten la sardana, així com altres danses populars catalanes. La cobla actualment està constituïda per un flabiol i un tamborí, que són tocats per un mateix executant, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, dos fiscorns, un trombó i un contrabaix.

La cobla, com a conjunt musical, ve de temps molt antic i els seus instruments han variat, sobretot a partir de mitjans del segle XIX. Al segle XIV es troben ja joglars constituïts en forma de cobla, en la qual, a més del flabiol i el tamborí, que han estat els instruments més permanents, hi figuren altres instruments, com la cornamusa o la tarota, avui coneguda per tible. Aquest tipus de cobla va perdurà fins que s’implanta la reestructuració per Pep Ventura. Encara hem sentit ha parlar als nostres avis del sac de gemecs, nom popular de la cornamusa, però Ventura, ordena la sardana llarga, o sardana actual, introdueix a la cobla nous elements, a la vegada que suprimeix d’altres. Dóna a la tenora un paper primordial. Hi afegeix els cornetins o les trompetes, el fiscorn, i finalment el contrabaix, malgrat les divergències d’opinió, però que acaba imposant-se com a element important per mantenir el compàs de la cobla i el ritme de la dansa. Amb aquestes transformacions queda estabilitzat el conjunt instrumental de la cobla.