Glossaris

Un concurs constitueix una competència oberta entre les diverses colles reunides per aquesta finalitat i d’entre les quals, dintre d’un mateix ordre de condicions, un Jurat, prèviament constituït, tria la millor o les millors. És un refinament al qual ha arribat l’extensió i el desenvolupament de la sardana que permet una demostració de l’habilitat de les colles concursants en el triple aspecte de la perícia del ball, l’elegància en el gest i l’exactitud en el compte i consegüent repartició dels compassos de la dansa. En els concursos es ballen generalment tres sardanes que es consideren reglamentàries: la de lluïment -a vegades se’n toquen dues-, la revessa i la de germanor. Els premis que en aquestes manifestacions es concedeixen són diversos per a la de lluïment, i un per la revessa, a repartir entre les colles que puguin treure-la. La sardana de germanor és la que clou la festa i és com una generosa abraçada entre els dansaires i també el públic assistent.

Els concursos de sardanes varen proliferar en la gairebé immediata postguerra, i es varen implantar en la desena dels anys 1940-1950. Llavors es constituí la “Unió de Colles Sardanistes”, espècie de col•legiació dels grups concursants. No tothom, però ha estat d’acord amb els concursos i algú ha trobat que aquests no afavoreixen la perfecció de la dansa, ja que les colles ballaven amb afectació o amb un gest excessivament encarcarat, contrari a la naturalitat que ha d’ésser norma de la sardana. No obstant, és un fet que, avui, en la majoria de les Festes Majors, el concurs de sardanes centra l’atenció dels dansaires.

També en diverses ocasions s’han convocat concursos de música de sardana, alguns d’ells molt reeixits i dels quals han sorgit sardanes que han esdevingut tradicionals en les audicions.