Glossaris

Instrument aeròfon, o de vent, d’origen molt antic. És un instrument tradicional i de tipus pastoral que ja apareix descrit en documents del segle X. A Catalunya es coneix a partir del segle XII. Està format per un bot de pell de cabra, que serveix per emmagatzemar l’aire. En ell hi ha tres forats en els qui s’hi adapten diversos tubs o canons: un de petit que serveix per insuflar l’aire amb la boca s’anomena tudell, bufeta o també bufador; un altre, en que s’hi col•loca un altre tub amb forats i que serveix per aconseguir la melodia (s’anomena gralla o xeremia); i un tercer, del que surten un nombre variable d’altres tubs, denominats bordons, que són els que produeixen el so. El bordó més greu, produeix un so únic i continu que és el que serveix d’acompanyament. Aquest instrument, que també rep el nom popular de sac de gemecs o xeremia, ha desaparegut gairebé totalment. Es conserva només amb aquest darrer nom “xeremia” a l’illa de Mallorca.