Glossaris

És el verb que s’empra per indicar que es balla o es vol ballar la sardana (“fem la sardana”, “fan la sardana”, etc.); per això s’ha dit de la nostra dansa que es distingeix de les altres perquè es fa. Totes les altres, en general, es ballen simplement. La sardana però, és la que en ballar-la es va constituint, es va fent. Maragall va copsar-ho lúcidament: “de totes les danses que es fan i es desfan”.

Fer és -segons Pompeu Fabra-donar existència, forma a alguna cosa, ajustant les seves parts o elements, transformant-se en una altra cosa. Així les parelles que dansen, ajuntant-se a les altres (donant-se les mans) constitueixen la sardana. El glosador Eugeni d’Ors va recolzar filosòficament la definició maragalliana, considerant que aquest fer, era essencial: “Tota sardana es una composició. Els balladors, amb sos regulars moviments, composen un ritme, el creen. I com un ver ritme és una cosa definitiva, cada sardana un cop ballada, un cop feta, ja no pot morir”. Per aquesta mateixa raó de transcendència, d’Ors, rebutja després el concepte de desfer.