Glossaris

Als dos estils tradicionals -empordanès i selvatà-s’hi uneix, el que, a la Catalunya Nord, s’ha convingut en denominar garrotxà, indicatiu de la procedència de la comarca de la Garrotxa. L’ha recollit, per primera vegada, la publicació de “Sardanes”, editada pel Foment de la Sardana, de Ceret. Es tracta d’una variant, amb més exigència, de l’estil empordanès. El garrotxà comença cada tirada a l’esquerra i, tant en els curts com en els llargs, acaba sempre amb un tres. Els llargs, obligatòriament han d’acabar a l’esquerra. Pel repartiment serveixen les mateixes regles aplicables dels estils empordanès i selvatà.