Glossaris

És la manera, diem, antiga de ballar la sardana i que correspon a la primera etapa de la nostra dansa, aquella en la que la tenora de Pep Ventura semblava que “s’hi adormia”, en contraposició a la vertical, imposada després de l’aparició de les sardanes de Juli Garreta. Josep Pla, que ha escrit pàgines admirables i precises sobre la sardana, descriu la manera horitzontal de ballar-les com aquella del seu temps, en què “s’arrossegaven utilitzant un ritme en l’oscil•lació de les espatlles ple de sonsònia, picant els peus amb una certa soma”...”els braços s’alçaven només fins a mig aire i hom donava un sacsejament a les espatlles una mica esfottrassat”, “llavors es corria més”. Les dues formes, però, “conservades en el seu punt just, tenen les seves excel•lències”.