Glossaris

Instrument aeròfon, o de vent. Si bé el seu origen és antic, el seu perfeccionament i la seva introducció a la cobla la realitzà Pep Ventura a mitjans del segle XIX i degut a la seva amistat i col•laboració amb el constructor d’aquest tipus d’instrument Antoni Toron, de Perpinyà. Pep Ventura fou el gran executant d’aquest instrument i pel seu impuls aquest es constituí en l’instrument central de la cobla, ja que sabé extreure del seu to, el seu volum i la seva ductilitat, les melodies que el feren famós. La tenora es construïda amb fusta de ginjoler i formada per cinc peces: la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana, que és de metall. Posseeix tretze claus de metall que serveixen perquè el músic executant pugui manipular els forats de l’instrument bàsic de la cobla a partir de Pep Ventura, “només hi ha -digué Garreta-un instrument que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana, i aquest és la tenora”.