Glossaris

Entre les maneres de ballar la sardana, Josep Pla, tan bon observador de les nostres coses, descriu aquella forma antiga de dansar-la, horitzontal, de la primera etapa, immediata a Pep Ventura, i la forma vertical, imposada més tard, per la música de Juli Garreta. Són les sardanes que es ballen ara, les quals, diu Pla, “se salten sobre un espai de terra molt petit, limitat. El cos oscil•la poc. És manté dret, vertical...”, “...els braços s’alcen més drets, més alts, amb més vigor i les espatlles es mantenen més rígides...”, “...ara, se salta i es punteja més”. És la forma més moderna de ballar la sardana, en la que “la ritmació és més vertical, sobre un espai reduït”. La sardana és la mateixa i les dues maneres de ballar-la -la vertical i l’horitzontal- tenen el seu atractiu, si es ballen amb naturalitat, “el resultat és el mateix”.