Glossaris

Fixació de peces o fragments musicals damunt una superfície, amb possibilitat de reproduir-los a voluntat. Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics: perforació (rotlles de pianola, discs de cartó), o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc. Amb l'enregistrament elèctric (1925) la qualitat de presa i reproducció millorà notablement; tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics (banda sonora de les pel•lícules) i la cinta magnètica, de gran difusió després del 1945. Actualment, els sistemes d'enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser adaptat tant a la cinta magnètica com al disc convencional i al compacte. [terme musical]