Glossaris

Varietat de jazz sorgida a mitjan dècada dels seixanta. Des d'un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i els esquemes tradicionals. El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l'atonalitat. La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals. Té els seus precedents en la música de Ch. Mingus, E. Dolphy i J. Coltrane, i els seus representants més destacats són C. Taylor, O. Coleman, A. Ayler, les orquestres de Sun Ra i C. Bley i l'Art Ensemble of Chicago, entre d'altres. Estigué associat estretament al moviment d'emancipació dels negres nord-americans dels anys seixanta, per bé que en alguns casos hom li volgué donar un significat més místic i religiós. A mitjan dècada dels setanta s'inicià el seu declivi. Això no obstant, ha influït poderosament en el jazz d'avantguarda posterior, així com en corrents del jazz més conservadors, com el bop. [estil musical]