Glossaris

Modalitat de música lleugera sorgida a mitjan anys cinquanta als EUA, de ritme 4/4, fortament accentuat en els temps segon i quart. En la seva forma més típica, presenta un predomini de l'aspecte rítmic, així com dels instruments amplificats elèctricament. Originàriament, constitueix una versió blanca del rhythm and blues propi dels negres nord-americans. En aquest darrer gènere, foren precursors del rock els cantants Fats Domino i Chuck Berry, que obtingueren un gran èxit en emissions radiofòniques, però no fou fins a l'aparició dels intèrprets blancs Bill Haley, i sobretot, Elvis Presley que el rock assolí una audiència massiva entre el jovent. A la darreria dels anys cinquanta ja n'eren nombrosos els intèrprets i els compositors i s'estengué a la Gran Bretanya, on conegué una gran implantació per mitjà de grups com els Beatles, els Rolling Stones o els Who. Simultàniament, tingué també una gran èxit al continent, per bé que, en un primer moment i probablement a causa de l'idioma, hi arrelà molt més en el seu vessant de consum que no pas en el de la creació. Posteriorment, el rock ha donat lloc a diversos estils, com el hard-rock, el countryrock, el folk-rock, etc d'acord amb les influències que acullen, l'èmfasi en un o altre procediment expressiu, etc, però molts d'aquests dels quals no han superat la categoria de moda. Malgrat les seves connotacions sovint contradictòries, el rock s'ha imposat com un dels senyals d'identitat més característics de la joventut occidental com a grup amb uns interessos, unes aspiracions i un estil de vida propis, en principi en radical oposició al món dels adults. D'altra banda, l'acceptació massiva del rock ha contribuït, en gran mesura, al desenvolupament actual de la indústria discogràfica. En aquest sentit, bona part de la música rock és produïda i promoguda en funció de criteris estrictament econòmics. [estil musical]