Psicologia crítica
Conjunt de perspectives de la psicologia que tracten d’erigir-se en una alternativa a la psicologia instituïda i dominant. Es caracteritza per l’atenció que presta a les accions i pràctiques socials, al discurs i als contextos quotidians on es desenvolupa la vida de la persona i l’allunyament de l’estudi dels processos psicològics entesos com a facultats internes i individuals.