Glossaris

Operació d'enregistrar els sorolls, les veus i la música, incloent-hi les que provenen del doblatge i de la postsonorització.

---

Tècnica consistent a incorporar el so a una pel•lícula cinematogràfica. Per a aquest fi, la pel•lícula duu una banda sonora on són enregistrats els diferents sons (diàlegs, música i sorolls o efectes especials) mitjançant una pista o unes quantes. En el cinema sonor, hom empra, per a l'enregistrament del so, generalment el sistema òptic, però en certs casos és utilitzat bastant el sistema magnètic, per a la qual cosa la pel•lícula duu incorporada una pista magnètica, adherida o bé disposada al damunt d'aquella, a un costat del quadre de la imatge. L'auditori destinat a efectuar la sonorització ha d'ésser condicionat i adequat acústicament i equipat amb tots els mitjans electrònics i electroacústics apropiats, com ara micròfons, magnetòfons, consoles de mescla, amplificadors, reproductors, etc. Per al doblatge de pel•lícules corrents de 35 mm, hom parteix de l'anomenada banda internacional (que conté la música i els efectes especials), i hi afegeix el diàleg en la llengua desitjada. Tot això, un cop mesclat, constitueix el so, que és enregistrat pel sistema òptic en una sola pista de la pel•lícula, situada entre el dentat i la imatge. En el cas de pel•lícules especials de 70 mm, hom acostuma a utilitzar diverses pistes per a aconseguir efectes d'estereofonia. En el cinema amateur de 8 i 16 mm, és bastant corrent l'enregistrament magnètic del so. [Tècniques cinematogràfiques]