Glossaris

La diferència entre els curts i els llargs en la sardana és convencional, ja que la música marca sempre els compassos de la mateixa durada. En els llargs, els balladors oscil•len d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, marcant els passos de quatre en quatre, que corresponen al mateix grup de compassos. Per això els llargs s’anomenen quatres, quan en l’estil empordanès es permet acabar així -amb un quatre- la tirada de llargs. Encara que curts i llargs són formes absolutament acabades, “la substància de la sardana” -escriu Pla-es troba en els llargs. Cada sardana inclou sis tirades de llargs, de les quals les dues primeres -tan en l’estil empordanès com en el selvatà-es ballen seguides, a fi que els dansaires puguin comptar-les convenientment i establir-ne el repartiment. El nombre conjunt d’ambdues tirades serà, doncs, sempre parell i comportarà un acabament amb un dos o un quatre, al costat que caigui, en l’estil empordanès, o amb dos tresos, sempre a la dreta, el l’estil selvatà. Les tirades tercera , quarta, cinquena i sisena de llargs, es reparteixen com s’indica a continuació:

• Empordanès: Comença la tercera tirada a l’esquerra i acaba amb un dos o un quatre, si el compte total de la tirada és parell, o amb un tres si és senar, al costat que vingui, segons el repartiment més curt. La quarta tirada comença en sentit contrari al que ha acabat l’anterior, però ha de acabar obligatòriament a l’esquerra i per tant s’ha de fer el repartiment que convingui per complir amb aquesta regla.
• Selvatà: Comencen la tercera i quarta tirades a l’esquerra i acaben a la dreta, sempre amb un tres, (per això podrà marcar al final dosos i tresos, mai en nombre superior a tres de cadascun). La cinquena i sisena tirada després del contrapunt, comencen i acaben a la dreta i s’ha d’establir la repartició adient per tal d’aconseguir-ho, sense que mai -com s’ha dit-es pugui marcar més de tres dosos o tres tresos.