Glossaris

La sardana també te les seves regles, que el temps i l’exigència de la mateixa dansa han anat imposant. Són regles independents de la música i de la dansa en si i afecten, bàsicament, a la formació i manteniment de l’ordre de la sardana:

1a. A la sardana s’hi admet a tothom que sàpiga ballar-la, sense distinció de “sexe, edat, raça, nacionalitat, instrucció, manera de pensar, classe social ni posició econòmica” (Manifest sardanista, recollint l’article 2 de la Carta de Declaració dels Drets Humans de l’ONU, 1948). La sardana és una dansa democràtica.

2a. Per formar part de la sardana s’ha de saber com a mínim, marcar els punts. (És un deure de cada ballador -que té el dret d’admissió a la rotllana-no destorbar als balladors que democràticament l’han acceptat).

3a. La sardana s’ha de ballar amb naturalitat. Aquesta és la norma que ha de regir la nostra dansa, que té per base la popularitat.

4a. A la sardana hi pot entrar tothom encara que s’ha de procurar formar parella (ballador i balladora). L’home donarà sempre la mà dreta a la dóna que té per parella o viceversa.

5a. Quan la rotllana està constituïda, la persona o la parella que hi entri ho farà per l’esquerra d’un ballador o per la dreta d’una balladora, a fi de no trencar la parella.

6a. Cada ballador seguirà el compàs i el ritme de la dansa d’acord amb l’exigència musical de la sardana, seguida pels demés dansaires de la rotllana.

7a. La unitat de la sardana, un cop constituïda, no pot estar subjecte al caprici. Per això cap ballador deixarà la dansa fins que s’hagi marcat l’acord final, a no ser que alguna exigència precisa ho aconselli.