Glossaris

El nom, com l’etimologia de la sardana, es perd en confusions a traves de la història. Ni la dansa, ni la seva denominació sabem exactament quan aparegueren. La primera dada recollida de tal denominació es un document del Consell de la Universitat d’Olot, lliurat l’any 1552 i pel qual es prohibeix ballar sardanes. A l’any 1573, Antonio de lo Fraso escriu cerdana, mentre el mateix any, el bisbe de Girona, Benet de Tocco, al prohibir també el ball en el temple. Una disposició sinodal dictada a Vic, el 1596, en el mateix sentit, escriu cerdanes; i un romanç popular de Miquel Ribes, de Granollers, escrit el 1616, diu: “fent la sardana i lo ball pla tots mà per mà”.

Consta que en una festa celebrada el 1625 a la casa senyorial d’en Francesc Grimau es ballaren diverses danses i la cerdana, a la que hi entraven tots els que cabien. L’any següent, en una solemnitat celebrada al Palau de la Diputació, també es dansa la sardana segons el testimoni de la composició que d’ella es va escriure: “Alli el galán pretendiente tuvo el sol tan de su mano, que al son de la sardanilla hizo dar vueltas al carro”.

Covarrubias també escriu cerdana, al segle XVII, afegint que era considerada dansa de moda, introduïda als saraus aristocràtics i al palau reial. El propi Lope de Vega en la comèdia “El maestro de danzar”, escriu: “Que danzaas? -la Cerdana”. I un alumne del seminari de Nobles de Cordelles, de Barcelona, al citar les danses apreses, vers 1700, cita també la cerdana.

Sembla que en un temps la sardana era considerada un ball senyorial o almenys distingit, per contrast a la popularitat del contrapàs o de la que té ara la sardana. Així ho insinua una de les estrofes dels goigs humorístics de Santi Salvi, recollits del monestir franciscà de Sant Miquel de Cladells, avui terme de Santa Coloma de Farners: “per nosaltres (els frares) la sardana, pel guardià el contrapàs”.

L’alternança en l’ús d’aquestes dues grafies continua fins en època molt recent. Així, el mateix Joan Maragall, en la primera versió, de l’any 1892, de la seva famosa poesia dedicada a aquesta dansa, la titula “La cerdana”, si bé en la segona versió, de 1898, la rectifica per “La Sardana”.

Finalment s’ha imposat el nom de sardana, malgrat aquestes diferències i el que s’exposa en l’article de l’etimologia.